Alguna cosa es mou

La política municipal vilanovina ha entrat de ple en una fase de renovació, regeneració, canvi i substitució d’alguns dels seus dirigents i líders més destacats. Per una banda el relleu es produeix per una pura i simple qüestió generacional: primer van ser els socialistes els que van jubilar precipitadament Sixte Moral, i ara ha tocat el torn a l’històric líder nacionalista Esteve Orriols, l’últim supervivent de les primeres eleccions municipals de 1979. Com ja es va dir des d’aquesta secció de El gran duc fa més mig any, Neus Lloveras és la nova cap de llista de Convergència i Unió. El canvi, però, a CiU, no només afecta al cap de llista, sinó a tot l’equip dirigent. Lloveras s’ha rodejat d’un grup jove, competent i ple d’il•lusió per tirar endavant la federació nacionalista. Com a portaveu hi haurà la Glòria Garcia, i la resta de l’equip es completarà amb Gerard Figueres, Francesc Sánchez i Ariadna Llorens -germana de la dirigent democristiana Marta Llorens- com a representant d’Unió Democràtica. Tenint en compte que el regidor d’Unió ha d’ocupar el tercer lloc de la llista municipal vilanovina, la resta sembla ja força clara; l’únic dubte és si Glòria Garcia serà la número dos o bé aquesta plaça l’ocuparà Gerard Figueres per allò de la paritat home-dona.

A Convergència i Unió el relleu generacional suposa també un canvi en la manera d’actuar; es passa d’un partit liderat i dirigit amb mà de ferro durant tres dècades per un carismàtic Esteve Orriols a un altre, l’actual dirigit per Lloveras, que actua com un equip coordinat. Això evitarà algunes -greus- errades com les que es van produir a les darreres eleccions municipals. Una anècdota és prou il•lustrativa: quan ja feia dies que havia arrencat la campanya electoral els espais de la rambla Principal reservats per a la publicitat de CiU estaven buits. Ningú havia penjat encara cap cartell amb la fotografia d’Esteve Orriols als fanals del capdamunt de la Rambla. Deixadesa? Tansemenfotisme? Manca d’efectius? Tot i amb això, Orriols va obtenir nou regidors i es va quedar a poc més de 700 vots de diferència del PSC. Però és evident que aquesta no és manera de funcionar per a un partit amb clares opcions de govern. Per aquest motiu les coses, a CiU, han començat a canviar. Ara s’ha actuat correctament substituïnt el cap de llista Orriols a mitja legislatura, això vol dir que hi ha dos anys de marge per donar a conèixer la ja candidata oficial Neus Lloveras. Durant aquest temps, Lloveras -filla del conegut cantant d’òpera Joan Lloveras a qui, recorde-m’ho, Vilanova no ha dedicat ni un carrer al seu nom- exercirà una funció més institucional. Lloveras serà qui es reunirà amb les associacions de veïns, sindicats, empreses, representants del món esportiu, associatiu i cultural, mentre que Glòria Garcia es reserva el paper de portaveu i, per tant, de flagell de l’equip de govern. Dues dones, doncs, encarregades de substituir el fins ara líder de CiU, Esteve Orriols, i el seu braç dret i exportaveu, Josep-Lluís Vidal. CiU es feminitza, i és important destacar-ho: entre els cinc primers llocs de la llista hi haurà tres dones que exerciran les funcions més rellevants del partit: cap de llista (Lloveras), portaveu (Garcia) i cap de llista d’Unió (Ariadna Llorens). Partits que s’omplen la boca amb els plans d’igualtat potser haurien de començar a aprendre’n...

Per cert, cal destacar que és Josep-Lluís Vidal qui ha estat al darrera de tot aquest relleu generacional que s’ha produït al capdavant de la federació de CiU. Tot i que ha anunciat la seva retirada de la política activa, Vidal conservarà l’acta de regidor fins a final de legislatura i mantindrà els canals de diàleg oberts amb l’actual alcalde, Joan Ignasi Elena. Vidal és gat vell i sap que per tornar a dirigir aquesta ciutat s’han de mantenir les portes obertes a tothom, i encara més en una època d’una forta crisi econòmica, quan on la gent demana governs preparats, lideratge fort i presa de decisions responsables.

També a la CUP

Al principi d’aquest article es deia que els canvis que s’han produït a la política municipal vilanovina responen a qüestions de relleu generacional, però també de substitució i canvis de lideratge. És el cas d’Eduard Pinilla, fins ara l’únic regidor de la Candidatura d’Unitat Popular a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Pinilla ha estat substituït per Quim Arrufat en una decisió insòlita i alarmant. Insòlita perquè ningú s’esperava que Pinilla, a qui se li atribueix una bona gestió com a regidor, anunciaria de cop i volta la seva renúncia al càrrec. Alarmant perquè la CUP comença a imitar les males maneres dels grans partits. No eren els cuperos els qui criticaven la política practicada pel PSC de substituir alcaldes a mitja legislatura? Des de la CUP es va criticar durament la substitució de Sixte Moral per la de Joan Ignasi Elena quan aquest no era ni el número dos de la llista municipal, sinó que ocupava la quarta plaça. Ara resulta que la CUP substitueix Pinilla per Arrufat, el qual anava de número 11 a la llista municipal. D’això se’n diu ser poc coherent...

En tot cas, la renúncia d’Eduard Pinilla a l’acta de regidor és una notícia trista. Des d’aquesta secció de El gran duc s’havia valorat molt positivament la seva tasca de regidor. Gràcies a una campanya seductora i atractiva, i dient les coses pel seu nom, la CUP va obtenir a les darreres eleccions municipals 1.366 vots i un regidor, el cap de llista Eduard Pinilla. El discurs de la CUP va captar i captivar un determinat segment de joves votants al mateix temps que oferia una alternativa a l’electorat independentista d’ERC desenganyat, cansat i fastiguejat pels problemes interns, les contínues baralles de galls, les conspiracions, els retrets i atacs personals a través de la premsa local i el seguidisme a ulls clucs a tot el que fa el PSC. L’entrada de Pinilla a l’Ajuntament va suposar també una alenada d’aire fresc, trencar l’endogàmica política municipal vilanovina (la majoria de regidors estan emparentats o directament són família) i accentuar un discurs crític que en les anteriors legislatures era patrimoni exclusiu del dirigent del Partit Popular Santi Rodríguez. Amb l’entrada de Quim Arrufat és probable que les maneres de la CUP es radicalitzin una mica més. Caldrà estar amatents als nous aires cuperos...

Finalment...

Finalment, l’únic partit que encara no ha fet cap tipus de relleu és Esquerra Republicana. PSC, CiU i Iniciativa han fet els deures; la CUP ha canviat de regidor en menys de dos anys, i només el PP i ERC continuen inamovibles. En el cas dels populars és comprensible, perquè la figura de Santi Rodríguez és ara per ara insubstituïble en el sentit que no hi ha ningú, al partit, capaç de liderar la secció local del PP. A ERC, en canvi, les coses són diferents, però d’això en parlarem un altre dia. En tot cas, un recordatori: si no es fan les coses a temps és molt probable que Vilanova i la Geltrú continuï com un clar exemple de bipartidisme. I si no, les xifres, que no enganyen mai: de 25 regidors que té l’actual consistori vilanoví, 19 corresponen a socialistes i convergents. La resta, els sis que queden, s’han de repartir entre quatre partits (PP, ICV, ERC i CUP), i aquest marge potser encara serà més estret si, com tot apunta, els feixistes de la ultradreta Plataforma x Catalunya s’instal•len a la capital del Garraf. Algú encara li estranya que amb aquestes xifres i resultats Joan Ignasi Elena i Josep-Lluís Vidal se citin els divendres al migdia per dinar plegats?

Arnau Nin
arnaunin@gmail.com