Respectar les persones. Primera part

Què passa amb la gossera municipal? Quin és el problema? Per què tant de soroll, crispació, violència verbal i odi? Estimar els animals és compatible amb acusar a tot un equip de govern municipal escollit democràticament “de tenir les mans i la consciència tacades de sang”? Comparar la mort d’un gos amb l’holocaust no és perdre totalment el sentit de la realitat i la proporcionalitat? Es pot acusar públicament a un alcalde de “dictador i assassí” sense incórrer en un delicte d’injúries i calúmnies? Penjar cartells pel carrer amb la fotografia de la regidora Iolanda Sánchez acusant-la de mentidera no és sobrepassar tots els límits del joc democràtic? A qui representen aquests suposats defensors dels animals que són capaços de titllar d’assassí a un ésser humà? Amb quina autoritat moral poden acusar algú de nazi? És que el tancament d’una gossera és el principal problema de Vilanova? Per què l’amenaça de la pèrdua de centenars de llocs de treball a les multinacionals Mahle i Prysmian no mereixen la mateixa resposta i contundència? A qui beneficia tot això? Què està passant?

Aquestes són només algunes de les preguntes que milers de vilanovins i vilanovines es fan aquests dies arran dels lamentables i vergonyosos incidents que van protagonitzar alguns regidors i membres de les protectores d’animals en el darrer ple municipal del passat sis d’abril. Aquest ple, el pitjor que es recorda en els trenta anys de democràcia, es va haver de suspendre durant gairebé una hora a causa dels insults, amenaces, crits i algun petit intent d’agressió. Tot plegat va culminar amb la presència de la Policia Local que va haver de posar ordre per poder acabar un ple carregat de tensió. Trist espectacle, certament, i la pregunta continua sent la mateixa: per què s’ha arribat a aquesta situació?

La cronologia dels fets

Comencem pel principi. La gossera de Vilanova està col•lapsada i requereix d’unes obres d’ampliació que tenen un cost aproximat de més de mig milió d’euros als quals s’han d’afegir als 300.000€ anuals de manteniment. A més, els terrenys del Punt Net, a prop dels de la gossera, també s’han d’ampliar. Per tot això, l’Ajuntament decideix, el dos d’octubre de 2006, adherir-se al servei del Centre d’Atenció d’Animals de Companyia de la Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf a partir del moment que les instal•lacions de la gossera de Vilafranca així ho permetin. Ara, tres anys més tard, l’Ajuntament ratifica l’acord i delega a favor de la Mancomunitat la competència en matèria de protecció dels animals. Es decideix, per tant, tancar la gossera municipal i traslladar tots els animals a la de Vilafranca del Penedès, gestionada per la Mancomunitat. La decisió sembla lògica: si Sitges, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Santa Margarida i els Monjos i 29 municipis més ja han passat la gestió de l’acollida dels animals a la Mancomunitat, per què no ho ha de fer també Vilanova? Recorde-m’ho: d’un total de 33 municipis (tots els de l’Alt Penedès i Garraf) l’únic que actualment encara té gossera és Vilanova i la Geltrú. Sembla, doncs, una decisió lògica i sensata, i un alleujament per a les arques municipals en una època de forta crisi econòmica.

Però ja se sap que en aquest país (i Vilanova i la Geltrú de moment encara forma part de Catalunya) ens agrada molt discutir i debatre sobre el sexe dels àngels. Les associacions Amics i Protectors dels Gats, Unió Protectora d’Animals del Garraf, VNG en Acció pels Animals i la Fundació Altarriba acusen el govern municipal d’haver actuat amb opacitat i manca de transparència. Que des de fa un mes i mig han demanat els informes tècnics al•ludits per l’equip de govern per justificar el traspàs de la gestió de la gossera i que encara els esperen, aquests informes. Que s’ha fet una recollida de signatures (asseguren que en tenen més de sis mil) per poder tirar endavant una consulta popular sobre el futur de la gossera i que l’equip de govern es nega a fer-la. Que a la gossera de Vilafranca es maten els animals i a Vilanova no, i per això no volen saber res ni de la Mancomunitat ni de la seva gossera. Asseguren, també, que la Fundació Altarriba s’ha postulat per gestionar la gossera municipal i que la resposta de les autoritats locals ha estat que ni parlar-ne.

L’equip de govern, en canvi, diu tot el contrari. Assegura que no hi ha hagut cap denúncia acusant als responsables de la gossera de Vilafranca d’actuar com a carnissers, que ni la Fundació Altarriba ni cap altra entitat protectora dels animals ha fet arribar cap proposta, estudi o projecte de gestió de la gossera vilanovina, i que encara que fos així, el cost que suposa és inviable per a qualsevol entitat si és que al darrera no hi ha una forta subvenció municipal, la qual cosa seria un contrasentit. Efectivament, deixar la gestió d’una gossera municipal i pagar a una entitat per a què se’n faci càrrec seria un cas absurd per insòlit. A grans trets, aquesta és la polèmica que enfronta les protectores d’animals i l’equip de govern vilanoví.

Arnau Nin
arnaunin@gmail.com