Respectar les persones. Segona part (i última)

Molts vilanovins i vilanovines els va caure la cara de vergonya quan van veure en directe pel Canal Blau els lamentables incidents que van protagonitzar alguns regidors i una cinquantena de membres de les protectores d’animals en el darrer ple municipal. Aquest ple, el pitjor que es recorda en els trenta anys de democràcia, es va haver de suspendre durant gairebé una hora a causa dels insults, amenaces, crits i algun petit intent d’agressió. Tot plegat va culminar amb la presència de la Policia Local que va haver de posar ordre. Un trist espectacle que no es pot justificar de cap de les maneres, com tampoc es poden justificar les pancartes i cartells comparant la mort dels gossos amb l’holocaust, ni els insults, els intents d’agressió, la fatxenderia i les amenaces. Tot plegat mereix unes reflexions que uns i altres haurien de tenir en compte:

1. La democràcia té una regles de joc molt clares i unes línies ètiques que no es poden creuar. Si se sobrepassen, llavors ja no es pot tirar enrere. I això passa quan s’acusa a un equip de govern escollit democràticament de “colla d’assassins i genocides”, de “practicar l’eutanàsia”, de “tenir les mans i la consciència tacades de sang” i de “qui ha d’anar a la gossera de Vilafranca és la teva filla”. Després d’això els responsables de les entitats de les protectores d’animals han de saber que la raó, en cas de tenir-la, l’han perduda irremeiablement. El que han de fer els de les protectores és buscar nous interlocutors i intentar de reemprendre un diàleg que no haurien d’haver trencat mai.

2. L’actitud d’alguns regidors no va ser tampoc l’adequada i no va contribuir precisament a calmar els ànims. El regidor socialista Juan Luis Ruiz va patir un intent d’agressió, però la seva actitud xulesca i desafiant tampoc va ser la més encertada. Quan ja s’havia pogut reiniciar la sessió plenària, Ruiz va sortir un moment per anar als serveis i, pel camí, quan es va creuar amb els manifestants, va adoptar un to xulesc, burleta i un somriure desafiant. Impropi d’un regidor que, a més, és portaveu del principal partit del govern. Altres regidors també van tensar la corda quan un cop finalitzat el ple acusaven els manifestants “d’estar torrats” i “integristes”.

3. La representant de les entitats protectores d’animals, Magda Benet de Queralt, va perdre una oportunitat única de guanyar-se l’audiència en el torn de paraula que se li va concedir en el ple. Davant de tots els representats municipals, dels periodistes locals i de les càmeres de Canal Blau, Benet no va saber -o no va voler- fer pedagogia i explicar serenament els motius pels quals els seus representats són contraris al tancament de la gossera. No, el que va fer Benet va ser llegir desordenadament fragments d’un lamentable manifest que anaven des de “vostès es diuen d’esquerres?” al clàssic “no els votarem mai més”, a l’infantil “a les properes eleccions ja ho veuran, ja...” passant per l’amenaçador “a vostès els animals els importen molt poc”. Benet va perdre tota la credibilitat quan va afirmar que “el govern de Vilanova acaba de demostrar que no és democràtic” i que “han enviat i enviaran a la mort centenars de gats i gossos. Tenen la consciència tacada de sang”. Qui és Benet per afirmar que el govern vilanoví no és democràtic? Quina és la seva autoritat moral per decidir què i qui és democràtic?

4. La regidora Iolanda Sánchez i el seu company, Bernat Valls, van ser seguits pel carrer fins a pocs metres de casa seva per un grup de manifestants. Durant tot el trajecte aquest grupet es va dedicar a insultar la regidora en actitud provocadora i desafiant. Per la seva banda, des d’algunes entitats protectores d’animals s’assegura que Bernat Valls, durant els aldarulls que es van produir en el ple, va gravar amb el seu mòbil converses privades d’alguns manifestants. Aquesta informació, però, cal posar-la en dubte perquè és la paraula d’uns contra la d’un altre. Valls ha publicat un extens article al Diari de Vilanova aportant el seu punt de vista que es pot resumir amb una frase carregada de seny: “Hi ha persones de mala fe que utilitzen la bona fe dels altres per convertir-les en el seu escut i llançar-les amb despreci contra allò que els impedeix aconseguir els seus objectius”.

5. Trist paper el de l’oposició. Convergència i Unió va canviar el sentit del seu vot pensant que podrà treure’n algun rèdit electoral. Josep-Lluís Vidal va haver de justificar-se davant l’alcalde per l’actitud dels nous homes (i dones) forts del partit. La política de comunicació de la secció local de CiU falla per tot arreu i potser faran bé de revisar la seva estratègia. També cal dir que és injust acusar Neus Lloveras de fotografiar-se al costat dels manifestants. Fals. Ni ho va fer ni n’hi ha cap prova.

6. Articles publicats a Vilanova Digital totalment desinformats. Nacho Corredor assegura que Santi Rodríguez “prudent i honest” (algú ho ha dubtat mai, això?) se’l critica que digués que si el criteri que preval és el dels tècnics apostem ja directament per una tecnocràcia. Ja, amic Corredor, però t’oblides de dir que el PP va votar a favor de la festa dels toros i ara juguen a ser els amics de les protectores dels animals. Un petit gran oblit. Clar, ja se sap, la culpa deu ser dels nacionalismes...

7. El paper d’ERC. Trist, també, en cap moment el seu regidor ha obert la boca, ni per defensar a la regidora Iolanda Sánchez i a l’equip de govern ni per condemnar als que van provocar els aldarulls. Joan Ignasi Elena s’ha quedat sol en la defensa de Sánchez. Josep-Lluís Vidal ho explica perfectament quan en el seu llibre de memòries defineix a Joan Ignasi Elena: “Tot i ser una persona intel•ligent (...) compta amb un equip fluix, amb unes carteres mal repartides. El tripartit li fa mal però, a ell, tant li fa”. Potser ara ja no és ben bé així...

Conclusió final

Aquí finalitza aquest extens article. Ja no hi ha espai ni forces per analitzar l’obra de teatre que van protagonitzar els manifestants davant les càmeres de TV3, dels agitadors professionals perfectament identificables i que no tenen cap relació amb les protectores d’animals (personatges alguns dels quals amb antecedents) i, sobretot, de les causes que han portat a aquesta situació. No ens enganyem, darrera d’aquestes protestes s’amaga un profund malestar amb la política i els seus representants. A les darreres eleccions municipals només va votar el 50% de l’electorat vilanoví, això vol dir que hi ha milers de persones que, senzillament, han deixat de creure en els seus representants. I aquesta n’és la prova.

Arnau Nin
arnaunin@gmail.com