Paritat lingüística (?)

Els homes que no estimaven les dones. La pel•lícula basada en la novel•la de l’escriptor suec Stieg Larsson ja es pot veure als principals cinemes de Catalunya. La versió cinematogràfica, esplèndidament dirigida pel danès Niels Arden Oplev, no desmereix la novel•la de la qual ja s’han venut més de deu milions d’exemplars arreu del món. La història de la hacker Lisbeth Salander i del periodista Mikael Blomkvist continua despertant expectació, i la pel•lícula ajuda -i molt- a fer créixer encara més la popularitat d’aquests dos personatges de ficció. Els homes que no estimaven les dones es pot veure en català a tres cinemes de Barcelona i, també, a Girona, Lleida, Tarragona, Manresa, Sabadell, Terrassa (dos cinemes), Olot i Vic.

Indiana Jones i el Regne de la calavera de cristall. La fins ara darrera aventura de l’arqueòleg Indiana Jones es va estrenar el 22 de maig de l’any passat amb un gran èxit de crítica i públic. Dirigida de nou per Steven Spielberg i protagonitzada per Harrison Ford, els incondicionals de la sèrie van poder gaudir d’una pel•lícula trepidant amb escenes que et deixen clavat a la butaca. El regne de la calavera de cristall es va poder veure doblada al català a dos cinemes de Barcelona, dos de Girona, dos més de Lleida i, també, a Tarragona, Granollers, Manresa, Olot, Sabadell, Terrassa, Vic, Tàrrega i Palma de Mallorca.

El cant dels ocells és una pel•lícula dirigida per Albert Serra estrenada l'any 2008 l'argument de la qual gira al voltant de la història dels Reis d'Orient. Rodada íntegrament a Islàndia, El cant dels ocells, la tercera pel•lícula de Serra, ha guanyat els premis Gaudí i els del festival de cinema d’Split i Belfort. La pel•lícula s’ha estrenat en versió original en català a les quatre capitals de província, i també a Palma de Mallorca, Perpinyà, París, Berlín, Roma i, fora de concurs, al festival de Cannes.

Cher ami. És una pel•lícula de dibuixos animats de la productora catalana Acció, una productora liderada per Miquel Pujol i que ja té diversos premis internacionals sota el braç. Cher Ami és una història basada en fets reals que van ocórrer durant la Primera Guerra Mundial a França, quan un grup de coloms missatgers va salvar la vida d'un batalló atrapat entre dos focs. La pel•lícula, dirigida al públic infantil, exalça els valors de la companyonia i de la pau. La banda sonora, creada per Manel Gil, compta amb la participació de la cantant Nina, que interpreta dues cançons, Flying Heroes (en anglès) i Cavar (en euskera). La pel•lícula es pot veure en la nostra llengua a Barcelona, Lleida, Berga, Mollerussa, Palamós, Ripoll i Tàrrega, entre d’altres.

Tres dies amb la família. El gran èxit del cinema català d’aquest any. La pel•lícula dirigida per la jove Mar Coll (Barcelona, 1981) és una de les estrenes més destacades d'aquest cap de setmana (divendres, 26 de juny). Drama familiar protagonitzat per Nausicaa Bonnín i Eduard Fernández, Tres dies amb la família va guanyar el darrer festival de cinema de Màlaga. La pel•lícula es pot veure en versió original en català a cinc cinemes de Barcelona i a quatre cinemes de Madrid, dos dels quals en versió original en català (cines Princesa i Ideal). També, en català, a València, Girona, Manresa, Terrassa, Lleida i Tarragona.

Que tenen en comú aquestes pel•lícules? Doncs que a Vilanova i la Geltrú cap d’elles es pot -ni s’ha pogut- veure en català. Els ciutadans i les ciutadanes de la comarca del Garraf, a part de pagar peatges abusius i d’haver de patir la desastrosa gestió de rodalies, tampoc tenim dret a veure cinema en català, encara que aquesta sigui la llengua original amb la qual s’ha rodat pel•lícula. Ni Indiana Jones ni Els homes que no estimaven les dones, ni Cher ami ni cap altra pel•lícula infantil. Per acabar-ho d’adobar, si la pel•lícula en qüestió és en versió original en català ja ni es projecta, com és el cas de Tres dies amb la família i El cant dels ocells. La conclusió de tot plegat és que, o bé Vilanova i la Geltrú i la comarca del Garraf no formen part de Catalunya, o bé som directament ciutadans de tercera i l’únic cinema per al qual estem intel•lectualment capacitats per entendre és Alien vs. Predator i Terminator Salvation.

Per acabar, on són els Ciutadans-Partido de la Ciudadanía en la seva defensa del bilingüisme? Ara que els necessitem més que mai perquè facin respectar la paritat idiomàtica i evitar la discriminació lingüística resulta que no piulen ni diuen res. Ciutadans, què passa? On us heu amagat? I posats a demanar, potser els de Política lingüística del nostre ajuntament podrien fer alguna cosa, i si no fan res, com és el cas, a què coi es dedica l’oposició? A passejar?