Dosi d'humanisme a les xarxes socials

El paràmetre de proximitat ha canviat durant els últims temps. I encara que molts diguin que ha canviat de forma negativa (els més retrògades) jo penso al contrari. Les xarxes socials ens han permès contactar amb les persones que volem (o a vegades podem) de forma instantània i eficaç.

Ara sí podem dir que el món és un mocador. Més aviat un mocador de butxaca petit, mida mini. Les distàncies s’han escurçat, tant les jeràrquiques com les de distància física.

Dan Schawbel, el crack per excel·lència de personal branding està a Twitter i també a Facebook. I possiblement a d’altres xarxes. No vol dir això que si el tenim en el nostre timeline, siguem íntims amics. No parlo d’això, sinó de la possibilitat que t’ofereixen les xarxes socials per tal d’entrar una mica més al món d’aquella persona, dir-li el que et passi pel cap amb un reply o donar més difusió a alguna de les seves idees amb un Retwitt.

Abans era impossible pensar en tot això. Per tant, és necessari que en el món d’avui en dia sapiguem aprofitar totes aquestes eines, ja que poden ser avantatjoses per molts motius. Està clar que ens permet tenir una visió més oberta del món, “escoltant” tot el que diuen des de l’altra punta del món, participant i establint diàleg i, sobretot, a crear una xarxa ben definida de contactes.

Aquest últim avantatge és conseqüència directa dels dos primers. D’altra banda, ens pot ajudar a aconseguir un lloc de treball, a contractar algú per a la nostra empresa... si més no, a tenir més oportunitats. Però mai hem de ser egoistes i funcionar segons les nostres necessitats. Si no tenim altra intenció que la d’aconseguir un bon lloc de treball, no farem res.

Amb això vull dir que la xarxa de contactes amb la qual pots establir aquesta “proximitat” ha de ser vertadera. No vulguis fer-te el simpàtic perquè els altres et vegin com algú interessant. Les relacions a la xarxa han de ser cibernètiques, però també humanes. Oi que a un amic no li faríem una mala passada? Tampoc seríem falsos amb ell. Doncs a les xarxes socials passa el mateix. Ens hem de mostrar tal com som, respectant les “normes” i fent tot allò que estigui al nostre abast per donar un valor afegit en tot el que publiquem. Sinó, no serem ningú, no serem res aprofitable si només ens exclamem quan ens interessa.