Converses d'allò més habituals

Filla: Demà vaig a una entrevista de treball!!

Papa: Ah sí? La gent no té feina i tu tens una entrevista… me n’alegro! Com te n’has assabentat?

F: Ah res… vaig posar la meva experiència professional a LinkedIn i Xing. He fet bastants contactes per Twitter que m’ha permès conèixer gent del meu món laboral.

P: Què dius que has fet? I per on has conegut aquesta gent?

F: No res papa no res! Són xarxes socials que et permeten interactuar amb altres persones per establir conversa 2.0.

P: No entenc res. O sigui que t’has trobat amb algú i has parlat d’una feina vaja.

F: Que noo! Que et dic que és una xarxa social. És a Internet papa!

P: Però que no ho veus que t’estan prenent el pèl? No et refiïs de ningú que només coneixes per l’Internet aquest. No vagis a l’entrevista. Segur que és tot una mentida!

F: Ja veig que no t’hauria d’haver dit res papa. Estàs d’un pesat increïble. I com que no entens res d’això… pues ja t’estàs muntant la peli…

P: Si després et passa res, a mi no m’ho diguis. Serà que no t’hauré avisat… Mira, avui mateix els mossos d’esquadra han anat a fer xerrades als instituts. Han segrestat a algunes nenes per entrar al Fesbuk. O com es digui…

F: Facebook papa, Facebook. Perquè aquests no saben el que són les opcions de privacitat… ves…

P: Que què?

F: Val més que ho deixem córrer. És igual!

Algunes generacions encara els costa entendre que les oportunitats de feina també es troben a Internet. Potser de cada vegada més… La conversa es troba en gran part a les xarxes socials, on molts tenim una vida paral·lela amb uns amics que no tenim desvirtualitzats, d’altres sí.

Abans la vida real (em refereixo a la no virtual) ens aportava els contactes suficients per saber on es necessitava algú per treballar-hi. Ens permetia tenir feina a partir d’una entrevista de treball, la qual segurament ens aportava el primer contacte entre l’empresa i nosaltres.

Avui no, això en la majoria dels casos ha canviat. Sí algú vol optar a una feina pot fer servir les xarxes socials des d’un bon principi. Amb elles s’estableix un contacte virtual des del primer moment que ens agreguem. També cal nodrir-les! Però, com vaig dir un altre dia, no podem fer funcionar les xarxes segons els nostres interessos. No es pot agafar totalment el domini d’elles. Si ho fem pot ser que se’ns “rebotin”. No podem forçar a algú que ens segueixi si no ho vol fer, no establirem una conversa pel nostre propi interès, quan abans no li hem dirigit ni la paraula… Les relacions s’han de cuidar virtual i realment. Sempre!



Abans>

Mirar diari -> Subratllar oferta de treball interessant -> Preparar currículum -> Entrevista



Ara>

Obrir perfils a xarxes socials -> Tenir presència 2.0 -> Aportar valor afegit -> Possibilitat d’una entrevista



Cal remarcar que avui en dia has de ser més previsor, actuar tu abans que els altres és fonamental. Amb això vull dir que el currículum ha d’estar fet i permanentment actualitzat si decideixes fer servir les xarxes socials. Tothom mirarà el teu perfil i potser després rebràs una proposta. Mai et faran una proposta sense conèixer res de tu.

Avui en dia ens hem de moure molt nosaltres. Les empreses abans s’anunciaven als diaris. Ara també, però en el món cibernètic cal demostrar abans què ets per tal que tinguis més possibilitats.

Les relacions han canviat! Avui la vida pre-treball ens la podem currar més. De fet, si no ho fem ens minven les possibilitats d’aconseguir una feina o canviar la que tenim. La feina no només la fa el cap de RRHH entrevistant-nos, sinó nosaltres aportant tot el que sabem i som.