Potser sí que sóc ranci !!

Avui, precisament avui, setmana de retalls i retalls als salaris dels funcionaris, a les pensions, sí també a les pensions: el Partit Socialista amb l’abstenció de CiU, ha “suspès la revalorització de les pensions”; precisament avui una amiga m’envia un retall de premsa, que ràpidament he volgut verificar, per que no donava crèdit a allò que llegia, i ho he trobat: és al Boletín Oficial del Estado del passat 16 de febrer de 2010, pàgina 14529.

Es tracta d’una resolució del Ministerio de la Igualdad per la que es publiquen les subvencions concedides per a investigacions relacionades amb estudis feministes, cosa que d’entrada ja em sembla discriminatori i un despropòsit, no per que no cregui en les investigacions que hi crec i molt, si no que aquestes tinguin un gènere específic. Però no és aquí on radica la meva sorpresa, si no en la variada temàtica de les subvencions que el Ministeri de la senyora Aida (amb perdó del seu pare que es deu dir Aido) atorga pel progrés de la ciència, suposo que també feminista. Criden l’atenció alguns títols, com per exemple: “Topografias domésticas en el imaginario femenino” o “Elaboración de un mapa de inervación y excitación sexual en clítoris y labios menores” guardonats el primer amb 15.107€ i el segon amb 26.597€ (ja se sap que la topografia està menys valorada que els mapes!).

Això deixant de banda el 22.767€ dedicats a l’estudi de “las esclavas negro-africanas y las españolas abolicionistas (siglos XVI al XIX)”, que dic jo, probablement després de tants segles potser hagués pogut esperar algun any amb algun aturat menys que el més de 4 milions que hi ha ara.

No és que vulgui dubtar jo de la utilitat de les investigacions en qüestió, que em considero un ignorant en matèria de “recerca en estudis feministes”, però sí que dubto que siguin els moments adequats per subvencionar segons què. Que això és ser ranci? Doncs potser ho soc! Que això és ser carca? Doncs ho soc! Que amb aquests diners no es resol el problema del dèficit de l’Estat? Segur que no, però no em puc imaginar la cara que posaran els o les pensionistes o qualsevol funcionari o funcionaria, si es pren la molèstia en analitzar com se’ls gasta aquest Govern: això sí, després correm-hi tots.

Per acabar un aclariment: quan diem, a voltes potser de forma recurrent, que cal impulsar un canvi del model productiu i apostar per la recerca, no ens estem referint a aquesta recerca, si no a un altre tipus de recerca. I un altre dia, ja us comento les meves impressions sobre les famoses retallades d’aquesta setmana.

Per cert m’ha semblat més apropiada la foto que adjunto que cap altre.