La Vall d´Aran versus Catalunya

La guerra civil que ocasionaria la destrucció pel Rei Merovingi Gontrà, de la Seu episcopal de Lugdunum l’any 585, va sumir el país en les lluites i les violències típiques del Regne Merovingi,  superades en part per Clotari II vers l’any 613-. Per aquest mateix temps, les campanyes dels Reis visigots, especialment de Leovigild (568-86), contra els càntabres i els vascons, van empènyer aquests a l'altra banda dels Pirineus fins prop de Tolosa, tot i afectant-ne moltes ciutats de l'antiga Novempopulània, que van perdre la seva antiga organització, com el demostra la desaparició de les Seus Episcopals d'Auloron, Dacs o Vasats.

*Aquest moviment de pobles va afectar la vida de la Vall d’Aran, atès que es va estendre a l’actual zona dels dialectes gascons, nascuts de la llengua romanç, parlada antigament a la zona sota la influència del parlar dels vascons-. Sembla ser que tot aquest sector pirinenc va fugir, a partir d'aquest moment, del control directe dels francs i va viure autònomament-. L’any 602 el Cronista Fredegari l’anomena Vascònia o territori irredempt, tots aquells poblats situats més enllà del Riu la Garona, on s’hi troba la Vall d’Aran, és a dir, la Gascunya.

*La bandera de la Vall d´Aran és igual que la Creu d’Occitània, àlies la Creu Càtara amb el seu escut al bell mig de la vall-. La Creu Càtara té una associació amb el món solar i amb els dotze símbols de l'horòscop occidental amb tres símbols zodiacals per a cada branca de la Creu-. Al segle VIII, els àrabs van deixar de banda la Vall d’Aran tant pel seu escàs interès econòmic com per la manca de ciutats o punts importants per a envair i per una altra banda la derrota que el Duc d'Aquitània, l’Eudes, va infligir a l’àrab Al-Samah l’any 721, quan es dirigia contra Tortosa, després de recobrar Narbona,tot i impedint que la Gascunya es convertís en un poble sotmès o tributari-. És per això que a la Vall d’Aran, la invasió àrab no va tenir gens ni mica d’influència ni cultural ni ètnica (sic), tot i mantenint-ne l'Aquitània la seva autonomia i brillantor cultural durant un cert període de temps-.

*Però quan el Carlemany va reorganitzar les fronteres dels seus dominis, un cop fracassada l’Expedició contra Saragossa l’any 778 i de la desfeta de part del seu exèrcit en retirada infligida per l’Aquitània (els gascons) en qualitat de Ducat, es va convertir en una de les peces del seu veritable domini imperial; tot seguit,també per acció seva i dels Comtes de Tolosa es van crear alguns Comtats entorn d'un Comte a banda i banda dels Pirineus, des del Pallars i Ribagorça fins a Urgell i Cerdanya, Besalú i Empúries, directament vinculats a la Cort dels Francs.

*La Vall d'Aran, clar i occità, va restar vinculada al territori del Comtat de Comenge, administrat per l’Asnar I l’any 900-.Serà,doncs, l’any 944,quan l’Arnau I, fill d'Asnar, per raó del seu casament amb Arsenda, filla del Comte de Carcassona,que amb força habilitat es va erigir en Sobirà dels Països de Foix i Coserans-. En Bernat I de Foix (1035-38) es va emparentar amb la Casa de Bigorra,tot i contraent matrimoni la Comtessa de Bigorra,la Garsenda, bo i emparentant-se així amb els Regnes d'Aragó i Regne de Navarra-.

*Aquestes aliances familiars farien lloc, entre d'altres coses, a un augment de poder dels pobles pirinencs,tot i quedant-ne palès en les “Campanyes militars d’en Bernat I de Foix contra els àrabs a la Catalunya Vella”-. Iniciat el segle XI aquelles quatre Senyories: la dels Ducs d'Aquitània, la dels de Gascunya, la dels comtes de Tolosa i la dels Comtes de Barcelona, es van repartir entre elles els pobles meridionals,i d’aquesta manera els Comtats limítrofs de la Vall d'Aran: de Ribagorça i Pallars, a la part del migdia, van pretendre al llarg dels segles el domini de la Vall d’Aran-.

*Un primer intent va ser portat a terme pel successor de la Comtessa Toda de Ribagorça,en Guillem Isarnes, que va morir combatent a la Vall d’Aran contra els aranesos, quan l’any 1025 intentava d'apoderar-se del seu territori-. El 9 d'agost de 1094 va signar-se un “Conveni de Separació de Dominis” entre els comtats de Pallars Jussà, on governava Ramon V, i de Pallars Sobirà, on governava Artau II, del qual es desprèn que cap lloc de la Vall d’Aran pertanyia o quedava en poder d'Artau II, però que sí que quedava en poder seu tota la Vall d'Àneu (al límit amb l'Aran), entre d'altres territoris-.

*El Comtat de Comenge, al qual pertanyia la Vall d'Aran,va restar enmig dels dos grans agrupaments d'Estats: a Ponent, entre els regnes de Navarra i d'Aragó, que anaven estenent llur influència feudal per Bearn i per Bigorra, i a Llevant la del Comtat de Barcelona, que el feia vers les terres situades a l'Est d'aquests territoris-. Quan Ramir I d'Aragó contrau matrimoni amb l’Ermessenda de Bigorra (1036), les quatre valls lliures de Manhac, Nesta, Aura, Barbarossa i l'Aran van ésser aportades als dominis d'Aragó per aquest casament, però no hi ha constància de com ni en quina part s'exercí el domini o sobirania en aquestes valls pirinenques de l'alt Comenge i de l'Aran, com tampoc en les fronteres de les cases aragonesa i franca, atès que els Comtes de Comenge tenien bones i constants relacions amb els Sobirans d'Aragó, que acabarien de ser lligades per aliances familiars i pel suport que els donaven en la conquesta del país als musulmans, com va ésser l'ajut a Alfons I el Bataller d'Aragó, arran d'un Concili que convocaria a Tolosa de Llenguadoc en 1117-18, pels barons llenguadocians vassalls seus, entre els quals Gastó IV de Bearn i Cèntul II de Bigorra, amb vista a la conquesta de Saragossa.

*Ara bé amb el casament de Peronella, filla de Ramir II d'Aragó i neboda d'Alfons I amb el Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (1137), aquests territoris van passar a ésser Feus de la Corona Catalano-aragonesa i els seus vassalls continuaren prestant els mateixos serveis als Comtes en l'ajut a la conquesta que havien prestat als reis aragonesos.

*Aquesta sobirania de la corona catalano-aragonesa s'estenia des del Rosselló fins al Bearn. El 1144, el comte Bernat de Comenge s'anomena encara, tanmateix, " nobilissimo comite dominante in terra Convenarum, in Saves, in Coserans et in Aranno".

Froilan Franco, àlies El Mestre. Sitges