Manifestació insignificant

Des d'aleshores ençà, veus d'ultratomba amb olor a floridura i sentimentalment properes a l'abisme de l'Espanya profunda s'han dedicat a puntualitzar la insignificança del nombre de manifestants respecte la població total de Catalunya.

A partir d'ara caldrà doncs fer una enrevessada operació matemàtica per poder saber quin percentatge, del total de la població, ha de sortir a manifestar-se per poder tenir un mínim de significació. Però per si de cas, els científics que generin aquest càlcul, que no siguin els mateixos que van reduir un milió i mig de persones a cinquanta-sis mil.

Encara que, per altre banda, gràcies a la reflexió d'una amiga, entenc el raonament que converteix en menyspreable aquesta xifra. Si per l'estat espanyol quasi set milions de manifestants a favor de la pau no va fer aturar la guerra d'Irak (el 15% de la població), com ens ha de donar el dret a decidir sent només 1'5 milions a Catalunya (el 21%)?

I és aleshores quan, els qui creuen intranscendent aquest percentatge, han d'acceptar que la llei de l'abort tiri endavant. Al cap i a la fi només es van manifestar mig milió de persones (l'1% de la població).

I que dir del misèrrim 3% de manifestants contraris als matrimonis entre persones del mateix sexe? O de l'altre quasi 3% oposat a la negociació amb ETA. O del 4'4% en contra de la rebaixa de pena e l'ex-etarra Dejuana? Cal que parlem també del 0'001% contrari a la Llei de Memòria Històrica?

No deixa de resultar curiós que una xifra sigui rellevant segons els ulls de qui la mira. Però no em faré pas el sorprès, només cal veure que amb trenta-i-pocs anys de suposada democràcia la constitució s'interpreta segons qui encapçala i qui acull les demandes de llei.

...i la cirereta de tenir un poder judicial submís a la política ho deixarem per més endavant, que també en podem treure molt de suc.