Altruisme vs egoisme, caritat vs solidaritat

Al llarg de la història la humanitat hem realitzat formes d'expiació col·lectiva. Cert és que aquesta expressió recorda temps ja passats on el quotidià estava fortament lligat a lo religiós i s'expressava,molt sovint, de manera massa primitiva i salvatge. Però avui en dia no ens cal rebuscar massa per trobar formes evolucionades, d'aquelles arcaiques expressions de redempció grupal, que fins i tot hem arribat a laicalitzar lligant-les més a la ètica que únicament a la religió.

Ara que arriba l'època del consum exagerat i superflu, TV3 ha sabut com alleugerar el pes de la nostra consciència: creant la seva Marató.

Quina millor manera per ampliar la nostra despesa nadalenca que pagant prèviament un petit peatge a la ètica? El càlcul és senzill: en dono primer 50 a una causa justa i solidària, per després poder-ne gastar 500 sense filar prim. Els catalans som una societat privilegiada perquè “La Nostra” ens ha posat, a l'abast de la mà, una nova forma d'expiació col·lectiva, per poder deixar el nostre comptador moral a zero, abans de fer fumejar la Visa, i poder silenciar la nostra consciència, cada cop que obrirem la cartera.

Amb això en cap moment pretenc posar en dubte l'objectiu de La Marató, ans el contrari; però si l'ús que en fem cadascú de nosaltres. La pregunta aquí sembla fàcil: La Marató recolliria els mateixos diners si es celebrés al juny (pre- període d'estiueig)? Segurament que no, perquè fa 15 dies ja va quedar ben clar que poden tocar-nos els sous, les pensions i l'edat de jubilació, però no les vacances.

Aleshores la nostra solidaritat depèn de l'època de l'any? La nostra benevolència és tant versàtil que variarà segons qui, com i quan se'ns demani suport? Amb quins paràmetres valorem la nostra generositat si és capaç de discordar d'aquesta manera? No serà doncs que La Marató no ens demana solidaritat sinó que ens agafa pels ous la veu de la consciència?

I pel que fa a les entitats i empreses que fan donatius, quin és el motiu real que hi ha darrere de les seves accions? Alfred Vernís, professor d'ESADE, explicava ahir al diari ARA que algunes companyies ho fan servir per rentar-se la cara; com una estratègia de màrqueting.

Si, si; el més important és que s'inverteix en investigació i recerca! Però és que a mi sempre m'han dit que el fi no justifica els mitjans. Cal fer la vista grossa en aquesta ocasió? Per un cop que tota la societat catalana anem a una!

En tot cas, ja que els motius de fons de cadascú, tant si són egocèntrics com altruistes, no els podrem saber mai (o això espero), aquest article només pretén generar una mica de reflexió individual. Que representa per cadascú de nosaltres el que hem donat? Hem decidit donar el que ens sobra o el que tenim? La nostra donació serà, per exemple, part del que teníem pensat gastar-nos en aquestes dates? La nostra generositat acaba avui, i fins d'aquí un any, convertint-la en un acte puntual de caritat, o som persones solidàries cada dia de l'any?