Teatres, auditoris, i altres equipaments

Admirat, primerament, per la qualitat musical, escenogràfica i d'interpretació de l'obra. La totalitat dels qui van fer possible aquest musical són esparreguerins, des de la direcció fins als tramoies, passant per l'orquestra, els cors i els actors, i pel nivell de la representació aquesta era digne de ser una obra de cartell del TNC.

El Mikado ja s'havia interpretat a l'estiu, durant la Festa Major, i tot i així, el teatre de la Passió d'Esparreguera va omplir-se de nou per gaudir de la representació. És impressionant la quantitat de bons actors que poden arribar a sortir d'una població amb gran tradició popular teatral.

L'altre motiu de la grata sorpresa va ser veure 1000 butaques plenes d'un públic entregat. La raresa d'això no rau en la grandària de la platea, sinó en que sigui la platea d'un poblet de 20000 habitants a 40km de Barcelona. És cert que l'espectacle de La Passió justifica la seva grandària, però també és cert que no fora possible sense la il·lusió (i l'esforç) d'una gran part del poble, sovint sense el suficient suport de les administracions.

Aquí cal especificar que la representació de La Passió d'Esparreguera només dura tres mesos. Però el teatre no resta tancat els altres nou. Durant l'any segueix amb igual activitat, complementant la oferta teatral de tres sales més, destacant la presentació d'obres que desprès es representaran a Barcelona.

I és aleshores quan compares el de fora amb el de casa, i no acabes d'entendre que en una ciutat tres vegades més gran, capital de comarca, i que en molts aspectes podria capitanejar la futura vegueria del Penedès, no disposi d'un espai suficientment gran per acollir un públic superior a les 400 persones.

No vull desmerèixer la tasca cultural del govern municipal, ja que en els últims anys l'oferta ha augmentat molt qualitativa i quantitativament; i referent a espais, hem viscut l'esperada reobertura del Teatre Principal i la creació d'un nou auditori. Un auditori, però, que ha variat bastant del disseny que semblava que s'havia ideat en un principi, reduint la seva capacitat en projecte a la meitat.

Quatre-centes no són poques places,però són misèrrimes al ser la platea més gran d'una ciutat de 60000 habitants, situada al bell mig de dues capitals de província.

Dementre la voluntat de l'ajuntament no sigui la de creació d'un espai suficientment gran que s'adeqüi al volum de població local i de les rodalies, seguirem anant a Barcelona a gaudir de certes obres, seguirem perdent l'oportunitat d'acollir certs congressos (amb el corresponent augment de l'economia local), i seguirem tenint grans esdeveniments, de promoció local però amb repercussió nacional, limitats al nombre de butaques.

La resposta ja la conec: “Quants cops s'ha omplert el Principal durant aquesta temporada passada?”. Sens dubte segur que ben poques vegades. Però si en els moments en que s'hagués més que doblat l'audiència no s'ha pogut donar resposta, senyal que hem errat en algun punt i hem perdut l'oportunitat (una altre vegada) d'acostar la cultura a la ciutadania.

Per altre banda, ¿la promoció de la cultura, anirà en base a la demanda mitjana anual, o cal que tinguem tots els elements a favor per intentar arribar al major nombre de persones possibles? ¿Cal rendir-se als mínims demanats, o si creiem en la nostra tasca ens hem d'esforçar en fer créixer la demanda cultural?