Saura i els top manta

Per Saura el problema ja no és si aquests venedors il·legals estan o no legalment aquí, o venen legalment, o venen objectes legals, si no que el tema és que les il·legalitats les facin en llocs on no sigui tant visibles. Segurament, si no es veuen tant, el problema serà menor.

De fet no em sorprèn que l’encara Conseller d’Interior (he perdut el compte de les vegades que n’he demanat no ja la dimissió, si no el cessament) que es va considerar molt proper als antisistema, que ara surti a la defensa d’aquest nou despropòsit: tant se val que hi hagi màfies que s’aprofiten de la feblesa de les persones, tant se val que s’enfonsin els nostres comerços, tant se val que comerciïn amb còpies il·legals de música i cinema (després la SGAE ja s’ho cobrarà als comerços legals), si només se n’aprofiten una miqueta ja va bé.

S’imaginen negociar amb els xoriços que aprofiten que els turistes o locals es remullen per estirar-los la bossa? Els podríem convidar a anar a robar (encara que tècnicament se’n diu furt) a llocs on la seva il·lícita activitat no sigui tant evident, i tant visible.

S’imaginen que a cada ciutat hi hagués un barri franc d’impostos? Un barri en el que per posar un comerç no s’hagi de demanar permís municipal, on no s’hagin de pagar impostos, on es puguin vendre productes il·legals.

Doncs no, aquest no és l’exemple que els ciutadans esperem dels governants ja siguin municipals o de la Generalitat. Les normes estan per complir-les, i mentre els que imposin les normes siguin els primers a permetre’n i comprendre’n l’incompliment, difícilment tindran autoritat moral suficient per governar aquesta societat.

Val a dir que la resolució del problema del “top manta” no és fàcil, ningú ho ha dit, tampoc ningú ha dit que sigui fàcil governar, però segurament si els esforços d’alguns per justificar-ho s’adrecessin a intentar-ho resoldre, el problema seria molt menor.