Té sentit la vaga?

Tot i així, abans de convocar una vaga general, crec que hi ha altres formes de negociació que aquest cop no s'han esgotat. Dóna la sensació que cridant-nos a la vaga només se'ns intenta crispar aprofitant el negativisme que ens provoca el retrocés social i laboral que ens envolta. Tal com s'ha dut, i en el moment en que s'ha convocat, sembla que els agents sindicals només vulguin mostrar el seu poder al govern aprofitant la frustració generalitzada.

Alhora no entenc que els qui ens animen, a suposadament invertit un dia laborable per la nostra suposada millora laboral, en cap moment es plantegin seriosament la situació social i laboral de Catalunya respecte la resta de l'estat. A partir de dijous, passi el que passi, i sigui quina sigui la resposta del govern, els qui avui ens criden a anar units, per defensar el nostres drets, ja no es recordaran del greuge comparatiu que aquí tenim amb les altres comunitats autònomes. Si en Zapatero es fes enrere, Catalunya seguiria amb el mateix nivell d'espoli fiscal, amb el mateix nivell d'infraestructures, amb mateix nivell d'inversions, amb el mateix nivell d'autogovern... i les organitzacions sindicals estatals seguiran fent cas omís als pals a les rodes dels treballadors i treballadores catalanes.

La pregunta sembla clara: què hi guanyem? O, de què em servirà? Ens farà avançar o recular una parada laboral generalitzada en un país que ja està prou emmerdat? Com és que les forces sindicals (obreres) van en contra d'un govern d'esquerres (obrero!) que té tics dretistes quan les coses van mal dades?
I el sentiment, compartir amb amics contertulians, és el de ser una simple peça que se't disputen, els qui remenen les cireres, només quan els interessa: quan “toca” fer vaga, quan “toca” anar a votar...

Sigui el que sigui demà, espero que no col·lisionin el dret a fer vaga amb el dret a treballar. Tot i que en el moment en que la pressió, la persuasió i la dissuasió són formes acceptades del dret a publicitar el dret de vaga, en el moment en que un gran nombre d'empreses decideixen no obrir per evitar pèrdues materials, i en el moment en que molts treballadors decideixen no sortir de casa per evitar que la persuasió de companys sindicalistes passi a ser un atac a la persona, aleshores hem de ser conscients que retallem el dret al treball, i en el fons la llibertat de l'individu.