La Barretina catalana, estudiada a l'escola pública

*Personalment entenc per "Barretina" el barret en forma de bossa amb final semicircular destinat a cobrir només el cap. La mida i el color hi observo que són variables segons els llocs i els temps. M'informen que és feta de punt d’agulla molt espès o de teixit del tipus qualificat de piteu o de màrrega, folrada o no, i de vegades amb gira i amb borla."Molt guapa".

*L’ús de la Barretina sembla ser que va ésser general a tots els Ports del Mediterrani.A Egipte vaig observar que als baixos relleus relatius a les Victòries del Faraó Ramsès I (1430-1380 A.C.),els esclaus i els presoners porten la barretina de la marineria mediterrània-.Hom diu que monedes trobades a la Necròpolis Fenícia de la ciutat de Màlaga, porten figures amb la gorra frígia.

*No és clar,però probablement la Barretina va ésser introduïda a la nostra Catalunya,molt abans de la Colonització grega, concretament i particular de mans dels Fenicis, però molt possiblement podrien ser els Grecs, qui amb la Colonització de la Costa Empordanesa catalana, i des d’allà,tot i seguint el Curs del Riu Fluvià,de mica en mica anirien introduint-la cap a les Valls Pirinenques fins a expansionar-la ,totalment arreu de Catalunya.

*Ara bé,no deixa d'ésser curiós que el principal Centre productor de Barretines ,sempre hi hagi estat precisament la ciutat d'Olot, situada a la Vall Alta del Riu Fluvià !

Se sap per Ciències Socials que els Romans donaven a la gorra frígia el nom de Pileus, denominació que era aplicada a d’altres barrets i semblants cofadures-.Aquí també s’havia donat a la Barretina el nom de Pilotxa, un nom prou despectiu que es donava quan el teixit resultava "pilós". No fa gaires anys vaig observar a l'Illa Sardenya s’anomenava i encara s'anomenarà "Piluja" o "Barreta" a la Barretina mediterrània i per tant catalana".

*També els romans van establir el costum de donar la Gorra Frígia als seus esclaus quan se’ls alliberava i per tant es va convertir en el símbol de Llibertat.Molt posteriorment i per aquest motiu,al poble de la Gàlia seria adoptada pels lluitadors de la Revolució Francesa.

*El primer document gràfic conegut fins ara de la Barretina és del Cartògraf mallorquí el Jafuda Cresques, jueu convers que adoptabria el nom cristià d'en Joan Ribes.Es tracta d’una Carta de Navegació amb la barca del patró en Jaume Ferrer, a on els tripulants portaven sempre al cap una Barretina (1375-1377).

*És més,al Retaule Gòtic de la Coronació de Sant Pere (1411), del pintor Lluís Borrassà, a l’Església de Sant Pere de Terrassa,hom comenta que, hi figuren pescadors Cofats inequívocament de Barretines.Del mateix autor hi ha també el Rtaule del Calvari de l’altar de Santa Clara a la ciutat de Vic,on hi ha la figura d’un Jueu amb Barretina que li cau endarrera.

*En Ferran I (1380-1416) va dictar Lleis obligant als jueus a portar "una mena de barretina". Val a dir, que aleshores, al Regne d’Aragó, només quedaven jueus a Mallorca i pot ésser per aquest motiu que no existeixen vestigis d’aquesta penyora a l’illa mayorquina, possiblement els mallorquins van deixar d’utilitzar-la per no ésser confosos per jueus. En canvi, sí era utilitzada a Menorca i Eivissa.
*Clar i català,m'hi consta que la cita documental més antiga de la Barretina catalana -més o menys tal i com avui la coneixem- es refereix a unes Festes de la Reina del Catai, una mena de Carnestoltes celebrat al Born l’any 1647, al qual hi va aparèixer un "Personatge amb Barretina de Traginer". Visca la Barretina catalana com a signe d'identitat !

Froilan Franco, àlies El Mestre. Sitges