Anyell de Deu

El que molts estats europeus, l’espanyol i el català els primers, presenten com un exercici de tolerància religiosa, és en realitat un incongruent acte de cobardia política. Així doncs, es dóna la paradoxa de que la comunitat musulmana, que sovint fuig d’estats totalitaris, en arribar a la tolerant i democràtica Europa obté en exclusiva certes llicències que es concedeixen no per hospitalitat sinó per por a les consequències derivades de fer el correcte, és a dir, fer cumplir la llei que ha de ser una i la mateixa per a tothom. Contradint-se a sí mateix, el centre-esquerra europeu amb la seva por atàvica a acabar semblant-se massa als règims feixistes contra els que es va aixecar, permet que per voluntat d’Allah però sobretot dels seus marits, dones residents a Europa tinguin menys drets que la resta, o bé que els animals sacrificats segons el rite islàmic no obtinguin el favor de no haver de patir també al seu darrer viatge quan el ganivet posa fi a la seva miserable existència. Amb aquest greuge comparatiu no és d’estranyar que la resta d’escorxadors també hagin decidit saltar-se la llei que obliga a atordir prèviament l’animal.

És cert que l’ala més extremista de l’Islam utilitza la fe tal com si fos una espasa temperada per la mateixa mà de Déu per derramar la sang de tot aquell que no acati la seva voluntat. Hitler, Stalin o Franco van practicar la versió política el segle passat i no per això, que jo sàpiga, als súbdits alemanys, rusos o espanyols a l’estranger se’ls permetia fer allò que els hi rotés. Aquí mateix, més d’un miler de morts a mans de la banda terrorista ETA no han doblegat als successius governs davant el seu xantatge.

Pel que fa als animals, com a vegetarià i ateu convençut que sóc, lamento que cap sagrada escriptura, cristiana, hebrea o musulmana prohibeixi l’auténtic holocaust que l’agnòstic consumisme capitalista permet per tal de saciar el ferotge apetit d’aquells que no saben ni volen saber el cost real en recursos naturals, contaminació i més que res l’infern de dolor i patiment del seu sucós tall de vedella.