Les eleccions catalanes a Vilanova. Un tast

La distància entre els dos partits augmentaria, i si Elena es quedava a les portes de la majoria absoluta sempre tindria a ERC i ICV disposats a donar un cop de mà a canvi d’una bona cadira i la col·locació dels seus exregidors a dins de l’administració pública

A Joan Ignasi Elena l’avala que és bon gestor i la transformació i millora urbanística del centre i del barri de Mar, que ha sabut ser dialogant amb l’oposició, cautelós amb els comissaris polítics i teixir moltes complicitats més enllà de les sigles socialistes; a sobre, l’afavoreix que el convergent i històric líder nacionalista Esteve Orriols s’hagi retirat de la vida política. Elena, doncs, ho tenia tot a favor. Absolutament tot. Fins ara.

Què és el que ha provocat el canvi de mentalitat dels vilanovins? Què ha passat perquè de cop i volta tothom comenci a dubtar del futur esplendorós que Elena tenia -i potser encara té- a l’abast de la mà? N’hi havia alguns que fins i tot deien que a les properes eleccions municipals no calia anar a votar, perquè el Nàtius -que és un animal polític, asseguraven- ho té tot controlat. Tot? Ai... la vida sempre és imprevisible, com ho ha estat la rotunda victòria de CiU en aquestes eleccions catalanes. En quatre anys CiU ha passat de 7.902 vots (30,90%) a més de 10.000 (36,46%) mentre que la patacada socialista els ha suposat perdre gairebé dos mil electors (de 7.817 paperetes a poc més de 5.900). I el pitjor de tot plegat és que els socis de govern perden bous i esquelles (ERC passa de 3.674 vots a 1.972, o el que és el mateix, d’un 14,3% a la meitat, un 7,1%). Si Joan Ignasi Elena creia que les eleccions municipals serien un passeig s’ha equivocat; el tram final de legislatura es pot convertir en un calvari per a l’alcalde, que haurà de fer front a una CiU crescuda i envalentonada i una ERC amb aires de prejubilació. D’acord que les eleccions municipals no tenen res a veure amb les catalanes, però alguns factors no es poden obviar: la proximitat de les dues convocatòries electorals no deixa gaire marge de maniobra, l’efecte bola de neu (molta gent s’apunta al carro guanyador), el cansament, fastigueig i rebuig que provoquen els tripartits (i a Vilanova n’hi ha un que aguanta com pot des del 1999), les ganes de canvi, la desmobilització de l’electorat socialista, la fragmentació de l’espai independentista, les lluites internes a les cúpules del PSC i ERC que poden acabar en veritables banys de sang i la confiança en uns clixés que ja no existeixen (és allò de dir que el Baix Llobregat és socialista i que només cal moure aquest electorat per guanyar les eleccions. Doncs bé, l’electorat del Baix ara resulta que vota una formació nacionalista, suposadament de dretes i que està a favor de la immersió lingüística. Clixé desmuntat).

Què pot passar?

En el proper article s’analitzarà amb més profunditat els resultats obtinguts a Vilanova per les formacions que s’han presentat a les eleccions al Parlament de Catalunya d’aquest 28 de novembre. S’intueix, però, un final de legislatura apassionant on sembla que tot està per decidir. ERC pot perdre la seva representació municipal, l’ecosocialista Iolanda Sánchez es pot quedar sense el seu número dos, els populars poden finalment guanyar el seu tercer regidor, la CUP pot anar disparada cap al segon si sap atraure els desencantats d’ERC i aconseguir que els 776 vots que ara han votat Laporta i els 433 que ho han fet per Reagrupament apostin a les municipals pels “cuperos”. I CiU? A les darreres eleccions municipals la federació nacionalista va obtenir 7.274 vots i es van quedar a sis-cents dels socialistes. Ara n’han tret més de 10.000. Algú realment creu que d’aquí al mes de maig perdran més de tres mil vots? Ai Nàtius, que et toca patir...

Arnau Nin
arnaunin@gmail.com