-
NoNomésLletres
-
Santi Rodríguez
- 01-02-2011 12:45
Aquesta setmana s’han aprovat els pressupostos de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per l’any 2011. La contenció en la despesa a què es veuen obligades les administracions es veu també reflectit en aquest pressupost, encara que només a mitges
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Una de les absències més important de la política del tripartit a la nostra ciutat ha estat la promoció de l’activitat econòmica a la nostra ciutat, i aquests pressupostos en tornen a ser un exemple: les polítiques de promoció del comerç, de mercats, del turisme de les activitats econòmiques en general disminueix com si això no fora necessari pel creixement econòmic de la ciutat.
La cançó del rondinaire s’ha tornat a veure en aquest debat: és que assumim despeses que no ens corresponen; doncs és cert però algunes ho fan per poder tallar la cinta. Les “magnífiques” inversions del Govern tripartit de la Generalitat a la nostra ciutat han estat un CAP i un IES, que han finançat les malmeses comptes municipals, fins al punt que es deuen més de 10 milions d’euros a proveïdors que es tenien que haver en un termini de 55 dies, i no s’ha pogut fer.
Encara més, en ple debat sobre l’ampliació de l’edat de la jubilació, el nostre Ajuntament continua destinant recursos importants a incentivar jubilacions anticipades. Rés tenim contra aquells treballadors que ho aprofiten, però el cert és que el moment no és el més adequat.
Segurament per primera vegada en molts anys es veu una circumstància i és que aquest any disminuirà l’endeutament, degut això sí, a que el nivell d’endeutament actual és tal que la llei no permet que el nostre Ajuntament pugui demanar més crèdit. Això sí, preveuen demanar una pòlissa de crèdit de gairebé 6 milions d’euros, el que posa en evidència les dificultats de tresoreria que està comportant assumir equipaments que hauria d’haver assumit la Generalitat.
En definitiva un pressupost per anar fent, sense objectius de ciutat, sense lideratge, sense criteris, sense ambicions, sense… diners.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
