JTAJ (segona part i última)

D’aquesta manera finalitzava la primera part d’aquest llarg article dedicat a la trajectòria política de qui ha estat líder de la secció local d’Esquerra Republicana durant més de dues dècades. I ens reafirmem en el nostre anàlisi: no s’ha de menystenir que un dels errors d’Àlvaro ha estat el de confiar en les persones equivocades, militants d’ERC que no han dubtat en difondre rumors de tota mena (enquestes i qüestions personals de molt mal gust), que han organitzat reunions clandestines en bars cèntrics a la vista de tothom i que han intentat -sense donar mai la cara- implicar ciutadans independents en candidatures alternatives a Àlvaro. Josep-Tomàs Àlvaro s’ha equivocat en moltes coses, li ha mancat molta mà esquerra, però això no treu que els intents constants de defenestrar-lo i els “mals rollos” interns que ha generat aquesta situació hagi provocat una fugida en massa dels millors actius del partit.

Però tot això no treu que Àlvaro hagi comès equivocacions de pes en la seva vessant de governant. Per exemple, l’actual segon tinent d’alcalde és també el president de la Comissió Informativa de Cohesió Social i de Identitat: de les seves mans depenen temes com la política d’agermanaments amb municipis com Matanzas, Merignac o Vila-real, una relació suficientment qüestionable i més testimonial que efectiva, o la planificació de l’espai polivalent que s’hauria d’estar construint a hores d’ara al costat de l’estadi dels Alumnes Obrers. En aquest sentit, la perpetuació de l’envelat com a equipament municipal destinat a l’organització d’activitats lúdiques i culturals durant els mesos d’hivern ha estat la constatació d’un gran fracàs a l’hora de gestionar un pressupost ingent a instal•lar i desinstal•lar un emplaçament volàtil i provisional. Arribats a aquest punt, no hauria estat més fàcil convèncer el seus companys de tripartit que creguessin en la necessitat d’un equipament d’aquestes característiques?

L’actual regidor d’ERC passarà a la història també com el principal defensor de Neàpolis, un projecte que mereix capítol apart, i la seva erràtica tasca al capdavant de Promoció Econòmica i que ja va ser explicada en la primera part d’aquest article. Però el pitjor han estat les lluites intestines i no plantejar-se altres escenaris conjunturals més enllà de la fórmula tripartita que s’ha constatat com un gran fracàs. Potser si aquests darrers anys Àlvaro hagués apostat per quedar-se a l’oposició ERC hauria recuperat part del seu prestigi i dels seus exvotants. Però clar, amb ERC a l’oposició més d’un exregidor s’hauria quedat sense despatxet i plaça feta a mida...

Futur incert

Regidor des de 1995 i membre dels darrers tres tripartits vilanovins, Àlvaro ha patit la deserció de militants de la secció local, les lluites intestines generades a la direcció nacional i la fragmentació del vot independentista després de l’eclosió de noves plataformes polítiques sobiranistes amb voluntat d’intervenció política. I tot i amb això Àlvaro se n’ha sortit amb més o menys fortuna, però el seu recorregut a la vida política vilanovina ja ha acabat, i ara toca el torn a Adelaida Moya.

Càrrec de confiança d’ERC durant els set darrers anys, Moya rellevarà l’actual regidor republicà com a nova candidata de la formació independentista a l’alcaldia de Vilanova i la Geltrú. Caldrà observar amb deteniment els seus plantejaments polítics, si es mostra disposada a trencar la fórmula del tripartit elaborant un nou discurs a expenses de passar una legislatura a l’oposició, o si apostarà pel contrari i continuarà confiant en la repetició d’un quart tripartit, una possibilitat arriscada que posaria en perill la presència d’Esquerra Republicana al consistori vilanoví, i qui sap si la pròpia existència de la secció local.

Arnau Nin
arnaunin@gmail.com