Aturats, però amb hortet

Ens sembla molt interessant el projecte per a nous emprenedors a Neàpolis, encara que arribi molt tard, el projecte hauria de servir de llançadora per la creació de noves empreses que generin nous llocs de treball a la nostra ciutat. Fins i tot, estem d’acord en què es fixi alguna taxa per als seus usuaris, però en el que no podem estar d’acord és en que només es cerqui la rendibilitat econòmica de l’espai i que a partir d’aquest fet es fixi una taxa de 200€ mensuals (els nou primers mesos de 100€).

El Partit Popular estem convençuts que aquest espai ha de tenir també una rendibilitat social, o és que no podem considerar social ajudar a la implantació de noves empreses que generin llocs de treball? Que no ha de ser la primera prioritat intentar cercar sortides als més de 6.000 aturats de la nostra ciutat? I és en base a aquesta rendibilitat social esperada què creiem necessari que les taxes recullin aquesta circumstància, almenys mentre continuï la actual situació de crisi econòmica i mentre continuï la actual escassetat de iniciatives per a generar activitats i per a generar llocs de treball.

Un exemple el trobem amb el projecte d’horts urbans (potser també li hauríem de dir “urban gardens”) el qual per cert no critiquem en sí, si no la seva oportunitat, doncs no creiem que amb les restriccions pressupostàries de les administracions, també del nostre Ajuntament, aquest fora el moment més adequat per a executar-lo, més enllà de l’oportunitat electoral. El preu que es proposa per la concessió dels hortets és de 5€ mensuals. Fins i tot semblaria lògic que amb la fixació de la taxa en aquest cas es cerqués l’amortització de la inversió, però no, aquí el criteri que s’estableix és el social i ens sembla encertat, però per què no es considera també social la creació d’ocupació, o la simple autoocupació? És més social cuidar l’hortet que intentar autoocupar-se o intentar crear una empresa?

Que hi hagi a qui li agradin els espigalls em sembla molt bé, a mi també m’agraden, però no cal reduir la promoció econòmica de la ciutat a la promoció dels espigalls, pot ser també podem pensar com intentar ajudar aquests milers de persones que es troben sense feina, i com podem ajudar les empreses que encara mantenen llocs de treball a mantenir-los fins que sortim de la precària situació en la que es troba l’economia.

Sincerament, estem convençuts que la situació de desesperació en què troben molts aturats requereix avui més atenció; els espigalls poden esperar.

Aquest article ha estat publicat al Diari de Vilanova.