Elena o Lloveras (Segona part)

Joan Ignasi Elena (PSC) o Neus Lloveras (CiU). Només un d’aquests dos caps de llista serà escollit alcalde (o alcaldessa) de Vilanova i la Geltrú el proper diumenge 22 de maig. La nova convocatòria electoral municipal arriba aquesta vegada plena d’incògnites i dubtes pel que fa al repartiment de regidors, però amb una certesa incontestable i irrefutable: només Elena o Lloveras opten a ocupar la cadira central de la taula presidencial de la sala d’actes del consistori vilanoví.

Aquesta era la tesi principal de la primera part d’aquest extens article. Ara, però, toca afinar una mica més la punteria i preguntar-se quins resultats es poden donar en aquestes eleccions municipals i quin dels dos candidats té més opcions per ocupar la vara d’alcalde el proper 22 de maig.

Una missió molt complicada

Comencem pel principi i remuntem-nos al passat mes de novembre, a les eleccions al Parlament de Catalunya. Què cal destacar dels resultats que va portar Artur Mas a la presidència de la Generalitat? Doncs que ni a l’època de les majories absolutes de Jordi Pujol la diferència, a Vilanova, entre CiU i PSC havia estat tan gran com la que es va produir el passat 28-N. Ara fa tot just quatre mesos la federació nacionalista obtenia, a la capital del Garraf, 10.046 vots davant dels 5.911 dels socialistes. Més de quatre mil vots de diferència. Un resultat aclaparador i humiliant per als socialistes. Tal i com va reconèixer un destacat regidor del PSC, “ni en el pitjor dels meus somnis preveia una derrota tan contundent com la que hem patit”. Sí, la derrota socialista va ser contundent, històrica, vergonyosa; la diferència amb CiU abismal, gairebé insalvable a quatre mesos vista. Siguem, doncs, realistes: l’actual alcalde, Joan Ignasi Elena, parteix amb tots els pronòstics en contra, per molt que els responsables de la campanya s’entestin en afirmar el contrari i mostrin una gran tranquil•litat. I segurament més d’un dirà que les eleccions autonòmiques (o nacionals) no tenen res a veure amb les locals, i això és cert... però fins a cert punt. Cada vegada hi ha més gent que vota sigles i no pas candidats. La capital del Garraf és ja molt gran, i els ciutadans que coneixen i tenen accés als caps de llista són una minoria. Però tornant als resultats del 28-N: algú realment creu que el partit que a Vilanova encapçala Neus Lloveras pot perdre més de 4.000 vots en poc més de quatre mesos? De debò que quatre mil electors que el 28-N van donar suport a Artur Mas ara votaran Joan Ignasi Elena i el PSC?

Tot en contra

I ara, deixem els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya i centrem-nos en explicar què va passar a les darreres eleccions municipals, les de 2007. Sí, va guanyar el PSC, d’acord, però... cal recordar que la diferència entre PSC i CiU va ser de 749 vots i un sol regidor? La distància entre les dues formacions es va escurçar a la mínima expressió, i això en una època en què el PSC manava a tot arreu, a les diputacions, a bona part dels consells comarcals, a la Generalitat, al Senat i al Congrés. Doncs bé, si a aquesta mínima diferència obtinguda per Joan Ignasi Elena fa quatre anys li afegim ara l’impuls que encara té l’onada convergent (sembla que ningú posa en dubte que Xavier Trias serà el nou alcalde Barcelona) i -i sobretot- el descrèdit de les sigles PSOE i el desgavell que pateix el PSC sembla, doncs, que tot apunta a una victòria clara de CiU i de Neus Lloveras. Si, a sobre, hi afegim candidatures com la de Compromís amb VNG, de tendència clarament socialista (cal recordar que Duran va ser càrrec de confiança del PSC? Cal recordar que Quico Mestres va ser regidor d’Urbanisme amb Jaume Casanovas? Cal dir els noms dels membres del PSC local que van assistir a les primeres reunions de Compromís?) que poden esgarrapar 400 vots a Elena, doncs ja tornem a ser al cap del carrer. Sí, Joan Ignasi Elena ho té molt difícil, té tots els elements en contra. Damunt el paper, tot indica que pot haver-hi canvi, però...

No sempre dos i dos fan quatre

Què beneficia a Joan Ignasi Elena? Ràpidament: una bona gestió feta aquests quatre anys, una bona llista municipal, uns socis de govern que faran el que sigui per no perdre la cadira (CiU ha de lluitar no només contra el PSC, sinó també contra Iniciativa), una candidata encara poc coneguda per a la gran majoria de la ciutadania (del tot diferent a Esteve Orriols, que sense fer campanya i renunciant a tot ara fa quatre anys, va obtenir nou regidors), un cert malestar amb les retallades del govern de la Generalitat (un cert malestar, només un cert, les retallades no faran perdre el poder a CiU) i la por a què la federació nacionalista hagi de pactar amb el PP (el PP de Xavier García Albiol i dels jocs caça immigrants il•legals -de persones, en definitiva- d’Alícia Sánchez Camacho). Joan Ignasi Elena també es beneficia de la seva popularitat, que està a tot arreu, que exerceix d’alcalde i que, encara que tingui part dels funcionaris i històrics militants del PSC en contra, recull vots d’espais tradicionalment allunyats del socialisme. El 22 de maig sortirem de dubtes.

Arnau Nin
arnaunin@gmail.com