Primera valoració d’urgència

Per a la secció local de la federació nacionalista és una victòria molt important, molt simbòlica; Neus Lloveras va ser designada candidata fa només dos anys amb el repte de substituir l’històric i carismàtic Esteve Orriols i guanyar a una bèstia –en el bon sentit de la paraula- política com Joan Ignasi Elena. Prova superada.

Un primer anàlisi dels resultats electorals d’aquest diumenge demostra i confirma alguns arguments exposats en els dos anteriors articles del col•lectiu Arnau Nin titulats “Elena o Lloveras”. Sí, Vilanova i la Geltrú continua sent bàsicament sociovergent, però una mica menys (17 regidors, dos menys que a les municipals de 2007) i els extrems, tot i que han augmentat (PP i CUP tenen ara sis regidors, el doble que fa quatre anys) es mantenen encara lluny de la gran massa de votants. Dit això, algunes consideracions d’urgència abans d’entrar en matèria: CiU ha guanyat, i no ho tenia fàcil, ja que la federació nacionalista estrenava candidata en substitució de l’històric líder Esteve Orriols; el PSC ha perdut, i ha perdut per culpa de la candidatura Compromís per Vilanova i per una desastrosa campanya electoral; el PP ha pujat i obté per fi el seu cobejat tercer regidor, però la pujada és, proporcionalment, inferior a la de la resta del país, la qual cosa demostra que Vilanova és una plaça dura per als d’Alícia Sánchez Camacho; la CUP s’ha erigit com el pal de paller del vot útil independentista i obté uns resultats espectaculars; Iniciativa es manté com sempre, tot i un lleuger retrocés en el nombre de vots; ERC s’enfonsa, i més d’un, allà dins, s’ho hauria de fer mirar; l’extrema dreta representada per PxC obté uns ridículs 451 vots; Toni Taulés i el seu CIM en treu 291 (en dues legislatures ha obtingut uns 500 vots) i queda clar que les campanyes virtuals i els programes buits de contingut no funcionen; i, finalment, els nacionalistes espanyols de Ciudadanos es queden amb uns irrisoris 303 vots. Per acabar aquest breu resum, dues consideracions: la participació millora i augmenta dos punts respecte a les anteriors eleccions municipals. Segona consideració: en un proper article parlarem del paper d’algun mitjà de comunicació imprès que s’ha encarregat de dur part de la campanya electoral d’un partit polític amb resultats força decebedors, tant per al partit com per a l’ètica periodística.

Continuarà demà amb “Per què Joan Ignasi Elena ha perdut les eleccions?”

Arnau Nin
arnaunin@gmail.com