Per què Joan Ignasi Elena ha perdut les eleccions? (Segona part)

Per què ha perdut les eleccions, el PSC? Què ha perjudicat la candidatura de Joan Ignasi Elena? Bàsicament tres són els motius per entendre la derrota: una campanya desastrosa, no haver desxifrat correctament els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya a Vilanova i la candidatura Compromís amb VNG de Joan Carles Duran.

Comencem pel primer punt, per la campanya. Què és això d’Ele11na? Què vol dir aquest 11? Que ja hem arribat a l’any 2011? Això ja ho sabem; així doncs, cal entendre que aquest 11 vol dir que anem cap als 11 regidors? Si és això, quanta gent, a Vilanova, sap el nombre de regidors que té el PSC (o CiU o qui sigui)? A qui importa si vol aconseguir 11 regidors? I posats a dir, per què no 13, que és la majoria absoluta? I què va passar amb les fotos del candidat? Primer eren fotos petites, que gairebé ni es veien; després es van substituir per unes altres de més grosses. Molta provisionalitat. I per què es van amagar les sigles del PSC? Per què no va venir cap alt representant del PSC en tota la campanya a donar un cop de mà? Avergonyits de ser socialistes? Per què no va haver-hi cap implicació dels anteriors alcaldes socialistes? Hauria estat més interessant escoltar Sixte Moral donant suport a Joan Ignasi Elena que no pas veure l’exalcalde repartint flyers i octavetes. A les verdes i a les madures, xatos...

Segon punt: subestimar els resultats aconseguits a Vilanova per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya del passat novembre. Des d’aquí vam avisar que no es podia menystenir aquest resultat i anar de sobrat i dir que totes les enquestes afavorien al PSC. Qui va fer aquestes enquestes? Unes altres enquestes a les quals va tenir accés el col•lectiu Arnau Nin (i se suposa que també part dels candidats) quinze dies abans de les eleccions deien tot el contrari, que CiU no perdria cap regidor (impossible baixar a vuit regidors, i tot perfectament raonat), que ERC es quedava sense representació (per tant, els socialistes perdien un soci) i que per al PSC la cosa anava molt justa, per no dir justíssima. Per què no es van tenir en compte aquests senyals d’alarma? És que ningú ho va voler veure? Ningú s’ho va voler creure? Ha estat tanta la prepotència dels responsables de la campanya que no van percebre que les coses s’estaven movent i que les diferències s’escurçaven a marxes forçades? En aquests casos s’ha d’utilitzar la “tàctica Guardiola”, que vol dir passar la pilota de favorit al contrari, anar d’humil i no donar res per guanyat. I d’humilitat n’ha faltat, i molta, sobretot quan s’ha criticat obertament a certs membres de la llista de CiU (començant per la candidata Lloveras) sense tenir en compte que algunes d’aquestes persones sumen més vots que no pas en resten. Greu errada, aquí també...

Tercer punt i últim. Compromís amb Vilanova. Ho vàrem dir, vàrem avisar. Aquesta llista és clarament socialista, sociològicament socialista. Exactament vam escriure això: “Cal recordar que Joan Carles Duran va ser càrrec de confiança del PSC? Cal recordar que Quico Mestres va ser regidor d’Urbanisme amb Jaume Casanovas? Cal dir els noms dels membres del PSC local que van assistir a les primeres reunions de Compromís?” Doncs bé, els gairebé 400 vots esgarrapats per Duran & Co. és la diferència que va haver-hi ara fa quatre anys entre el PSC i CiU. Més clar, aigua. Al final de la nit electoral, un cop sabuts els resultats, a la seu de CiU algú va brindar amb cava a la salut de Joan Carles Duran. La frase “gràcies, Duran” va generar força aplaudiments entre els assistents.

Tres errors greus, tres errors que han valgut una campanya que potser injustament ha fet perdre l’alcaldia a Joan Ignasi Elena. Però malauradament els errors es paguen, i per tot això, per tot el que s’ha dit aquí, el PSC ha perdut les eleccions. Pels pèls, sí, però les ha perdut quan no fa ni sis mesos les tenia guanyades de carrer

Arnau Nin
arnaunin@gmail.com