Què ha de fer la CUP?

De 1.366 vots i un regidor a 2.539 i tres regidors. Del 5,95% al 10,39%. Si hi ha algú que ha guanyat les eleccions municipals a Vilanova i la Geltrú és, per aquest ordre, la Candidatura d’Unitat Popular de Quim Arrufat i el Partit Popular de Santi Rodríguez. Són els dos únics partits que augmenten tant en nombre de vots com de regidors; a diferència, però, dels populars, la CUP té a les seves mans la clau de la governabilitat per poder fer una majoria absoluta estable pactant amb els socialistes i els ecosocialistes i reeditar així el tripartit present a l’Ajuntament vilanoví des de l’any 1999, o sigui, des de fa dotze anys Sí, tot i que la CUP ja ha dit que no entraria a formar part de cap govern, els seus tres vots són decisius per a què Joan Ignasi Elena sigui investit alcalde de Vilanova. A no ser que...

Comencem pel principi. Per què votar al PSC i donar de nou la vara d’alcalde a Joan Ignasi Elena? Doncs per una qüestió numèrica. Els números, els números indiquen que vuit regidors socialistes, més dos d’Iniciativa i tres de la CUP, sumen majoria absoluta. Sumen? Sí, sempre i quan la CUP entri a formar part del govern. Però pot ser que la CUP no entri al govern, si més no això diu el comunicat emès pels independentistes el passat dimarts 24 de maig: “la CUP, doncs, com vam explicar, tenim com a prioritat número u no formar govern”. Per tant, ens podem trobar en una situació ben estranya i complicada, com ara que la CUP doni els seus tres vots per investir alcalde Joan Ignasi Elena però sense entrar al govern. Això vol dir que el PSC manaria amb Iniciativa (a Iniciativa només els val manar al preu que sigui, tal i com s’ha vist a Cubelles) amb deu regidors sobre un total de 25. Complicat, certament complicat. Es crearia un tripartit a l’ombra (dos socis al govern i un altre, la CUP, a l’oposició) i la política municipal s’agrejaria, es tensionaria, i molt. La CUP perdria la seva virginitat ideològica (es prima l’esquerra per damunt del sobiranisme: si pacta amb CiU serà el mateix però a l’inrevés), Joan Ignasi Elena difícilment acabaria el mandat (el seu futur és a Barcelona), pel mig de ben segur que hi hauria una moció de censura (situació desagradable per a tothom), i a les properes eleccions l’electorat passarà factura a la CUP (ara fa vuit anys ERC acariciava el tercer regidor; avui, ha desaparegut del mapa).

Arrufat alcalde?

Una bona solució seria la que es defensa des de certs sectors socialistes, i és la de donar l’alcaldia a la CUP el segon i el tercer any de mandat. Això vol dir que Joan Ignasi Elena és alcalde el primer any, Arrufat el segon i el tercer, i el quart es reserva per a Encarna Grifell, l’aposta del PSC per a les properes eleccions municipals. Sí, és una solució, però això passa per a què la CUP traeixi per primera vegada els seus votants (“prioritat número u: no formar govern”) en nom de la realpolitik. A més, demostraria també una màxima que, en política, tot s’hi val per tal de preservar cadira i sou. Entendria la militància cupera aquest pacte? I la socialista? Tan apurats estem que no podem quedar-nos quatre anys a l’oposició? De fet, alguns membres il•lustres de la llista del PSC ja han dit que si no és per governar no recolliran ni l’acta de regidor. Curiós concepte de servei i compromís a un ideari...

Un altre problema que planteja donar l’alcaldia a Joan Ignasi Elena és pactar amb els perdedors. Es diu que a Vilanova no hi ha hagut voluntat de canvi perquè CiU i PSC han quedat en un empat tècnic. Buf, a veure, això és molt discutible. Repassem els números: el tripartit, en el seu conjunt, ha perdut tres regidors (dos el PSC i un els republicans, que es queden sense representació), i a Iniciativa l’han votada 332 persones menys que fa quatre anys. Si sumem el total de vots perduts pel tripartit (1071 els socialistes, 697 els republicans i els 332 d’Iniciativa) sumen un total de 2.100 vots. És a dir, 2.100 vilanovins han deixat de donar suport al tripartit, els quals, recorde-m’ho una altra vegada, han perdut tres regidors i la desaparició d’un soci de govern. El tripartit ha guanyat? Home...

Per acabar, cal recordar el menyspreu amb què l’exregidor Eduard Pinilla (regidor que des d’aquí vam elogiar sempre per la seva capacitat de treball i de sentit comú) va ser tractat durant els dos primers anys de mandat? I la CUP? Bona part dels retrets venien d’ERC (sobretot del seu excap de llista) i també, tot i que amb menys intensitat, del PSC. Recorde-m’ho? Els mateixos que ara orgullosos canten victòria afirmant que “les esquerres sumem” són els mateixos que ara fa un temps qüestionaven la salut democràtica d’aquest partit. És el cas, per exemple, del portaveu socialista Juan Luis Ruiz, qui en un duríssim article publicat al Diari de Vilanova el 9 d’abril de 2009 (pàgina 12) acusava la CUP de, textualment, “qüestionen les aportacions als grups municipals, els sous dels regidors o els càrrecs de confiança, quan la seva formació política és la més afavorida per aquest sistema, ja que només té un regidor i rep proporcionalment més que qualsevol altra formació del Consistori. Per cert, aportació a la qual no han renunciat. Com tampoc al sou del seu regidor”. Ruiz continua amb un “és veritat que el nostre model de ciutat és molt diferent al seu” i per això es pregunta “on és la responsabilitat d’una formació política que defensa que, únicament i exclusiva, el seu objectiu no és governar sinó controlar i denunciar els comportaments dels que manen?”. Potser per això ara Juan Luis Ruiz creu que ha arribat el moment que la CUP ha d’entrar al govern, tot i ser “una formació política que no creu en la responsabilitat dels que exercim un càrrec públic, ni creu en els polítics”.

Vol dir tot això que el col•lectiu Arnau Nin és contrari a un pacte d’esquerres? En cap moment en aquest article es demana el contrari, un pacte CUP-CiU, en cap moment. Així doncs, Joan Ignasi Elena o Neus Lloveras? Pacte d’esquerrers o pacte sobiranista? Quedar-se a l’oposició i condicionar les polítiques del govern o reeditar el tripartit amb el PSC i ICV amb sous i càrrecs? Barrar el pas al PP o acabar com ERC? Mantenir-se fidel al teu ideari o vendre’t l’ànima al diable? Res de tot això, la resposta la trobareu en el refranyer català: “cadascú a casa seva, i Déu a la de tots”.

Arnau Nin
arnaunin@gmail.com