Sobre la comunicació a la comarca

Els mitjans de comunicació no estan passant pel millor moment, seguint la línia de centenars i centenars d’empreses arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol que les estan passant magres per tirar endavant. L’ERO del Diari de Vilanova, és un més dels que s’han anat anunciant en els darrers anys, d’ençà que la crisi es va establir a casa nostra i sembla ser una convidada d’aquelles que no marxa amb facilitat. Però la diferència és que és un mitjà de casa i és per això que encara és més trist. Pensant fredament, si els mitjans que hom considera grans, és a dir, aquells que la tirada és per tot Catalunya estan patint de valent, que han de fer els mitjans locals i comarcals per sobreviure? La situació encara es complica més, però són aquests mitjans, els de proximitat, els que tracten la realitat més propera als ciutadans, tenen una importància absoluta comunicativament parlant.

Em consta, per les informacions llegides que els companys del Diari de Vilanova negocien de valent perquè aquestes solucions anunciades no tinguin tant d’impacte a la plantilla del Diari, ni de la publicació.

El Diari de Vilanova no és l’únic que ho està passant malament a la comarca del Garraf. En la meva opinió, tant els professionals de la comunicació de la comarca com la ciutadania en general no hem de deixar perdre mitjans de comunicació històrics i amb un pes rellevant dins del panorama comunicacional com és el Diari de Vilanova i altres. Una comarca com és El Garraf amb poblacions tant potents i posicionades en el conjunt català, no es poden permetre no tenir uns mitjans de comunicació igualment potents. Potser no es tracta de tenir-ne molts, sinó de qualitat, que al Garraf n’hi ha molta.

Als ajuntaments haurien de vetllar perquè així sigui, perquè uns bons mitjans de comunicació proporcionen prestigi a la comarca, igual que el fet de buscar excel•lència turística, empresarial i econòmica. Una vegada és va dir que la premsa i els mitjans de comunicació eren el quart poder. Potser aquesta frase ja ha quedat obsuleta, però és indiscutible el paper social de diaris, ràdios, televisions i per descomptat internet. Un exemple clar de mitjà potent, de qualitat i de creixement és aquest portal informatiu. Així doncs, l’esperança no està perduda. Cal reflotar la situació comunicacional al Garraf.