L'eslàlom

Com alguns, durant aquesta Setmana Santa he gaudit de les meves vacances que s’encetaven el dijous a la tarda i es van allargar fins aquest dilluns passat, el Dilluns de Pasqua. Per tant, a diferència dels altres articles que es van coent a les estones mortes –i creieu-me que en són moltes- al tren camí d’anada o de tornada a Tarragona, aquesta humil opinió s’ha gestat practicant un esport que comença a ser molt habitual durant l’època de vacances a Sitges. Jo l’anomeno l’eslàlom entre els top mantes i les terrasses. Vagi per endavant que per circumstàncies laborals no solc passejar-me massa durant la setmana per la vila, però sí m’agrada fer-ho als caps de setmana, ja que sempre hi ha alguna novetat a descobrir. En aquestes vacances ho he fet més sovint i la veritat que divendres a la tarda i el dissabte va ser missió impossible. Una amiga em comentava el dissabte que havia hagut de fer birgaries per passar amb el cotxet del seu fill pel primer tram del carrer Parellades, justament on s’ha obert per aquestes festes una nova geladeria. En aquest punt del carrer es forma un tap impressionant per les dues terrasses que hi ha instal·lades, a banda i banda, i el volum de gent que hi transita. La cosa no millora si avances pel mateix carrer, ja que a diferència del primer tram, el que es troba el visitant i sitgetà que passeja pel centre del municipi és tota una manada de top mantes que, ocupen, si fa o no, el mateix espai que les terrasses dels establiments.

Donada la dificultat que he tingut aquests dies per transitar pel centre de la vila, em vaig anar fixant en aquests dos elements que ja formen part del paisatge de Sitges. Per un cantó les terrasses. No estic pas en contra que s’instal·lin, ja que és una manera prou bona de dinamitzar l’economia de la localitat, però cal respectar les limitacions de l’espai en l’ocupació a la via pública. No diré noms, doncs, no crec que sigui competència meva, però hi ha molts establiments que taules, cadires i altres elements estan fora d’aquests límits marcats en color groc i això provoca que l’espai per a transitar sigui encara més limitat. Caldria, per part de les autoritats, en l’època de terrasses que tot just acabem d’encetar un control molt més exhaustiu d’aquesta qüestió per la bona convivència de restauradors i vianants. I, també valorar si tots els establiments poden col·locar terrasses, encara que siguin una o dues taules a fora el carrer; perquè des que va entrar la normativa contra el tabac la proliferació de terrasses és com una plaga. El pensament: “si el veí en posa, jo també”, ha imperat en poc temps.

L’altre aspecte que agradi o no ja és part de Sitges són els tops manta. Una invasió de més d’una trentena de nois que ofereixen productes de tota mena de procedència no massa clara i legal. Vaig ser testimoni, com suposo d’altres veïns i veïnes, del joc del gat i la rata que escenifiquen els top manteros i la policia municipal. Recordo que el govern local va afirmar ja fa bastant de temps que lluitarien per eradicar del municipi aquestes praxis. Si aquesta és la manera, permeteu-me que dubti de l’eficàcia del mètode. Reprodueixo l’escena: una parella de policies municipals a l’encreuament del carrer Sant Josep, Bonaire i Parellades. Una quinzena de top manteros davant d’un conegut establiment de venda de pollastres a l’ast, esperant a què els municipals marxessin. Una quinzena més, esperant, igual que els seus companys, a la cruïlla del Joan Tarrida amb Bonaire. L’escena era si més no curiosa. Quan els policies van marxar, els top manteros tornen a posar-se en posició. I així s’estan tot el sant dia. I quan no estan al centre del poble, s’instal·len al passeig. Durant aquests dies, i en referència a aquest problema vaig sentir comentaris com “quina ràbia, no paguen impostos i a sobre s’apoderen de tota la façana marítima del passeig”. Aquest problema té difícil solució, però una mica d’activitat i interès per resoldre’l, s’agrairia.

La Setmana Santa ha posat de manifest un altre cop que Sitges encara té per resoldre alguns problemes endèmics com a vila turística. I un altre capítol és la neteja... però d’això ja en parlarem... perquè hi ha tot l’estiu per endavant i és un altre qüestió que encara el govern municipal no li trobat la mida.