Centenars d’històries i totes hi són al CAAD

De tots és ben sabut que durant aquesta època és quan més animals de companyia s’abandonen; el motiu: no saber on deixar l’animal, tot i que avui dia existeixen un gran ventall de possibilitats com els hotels per gossos i felins, cangurs particulars, amics o familiars. L’estiu, però no és la única època de l’any on s’abandonen els animals, durant l’any el Centre d’Acollida de la Mancomunitat Penedès- Garraf recull desenes d’animals que han estat trobats vagant pels carrers dels municipis que en formen part. Una història darrera una altra i és un no parar.

Jo mateixa desconeixia el centre i la tasca que portaven a terme fins fa sis mesos exactament, doncs és el temps que fa que tenim a la Rua, la nostra gossa negra i juganera que comparteix les nostres vides.

Just abans de les festes de Nadal, la meva parella i jo vam decidir que volíem tenir un gos a casa i la primera idea i única va ser: l’adopció. Així doncs, remenant per la xarxa vaig arribar a la pàgina web del CAAD i després de mirar com era el centre, els animals i el mecanisme de l’adopció, vam enviar un correu que immediatament va ser respòs.

Després de tot plegat, vam visitar un dia el centre per escollir el nostre nou company o companya de pis i de retruc conèixer la tasca del centre, la bona tasca del centre.
Centenars d’històries viuen entre les parets del centre, històries molt dures, tristes i per a mi decepcionants amb la condició humana. Animals que no han fet res per merèixer, en la gran majoria uns amos irresponsables que no entenen què és tenir un animal de companyia i quines obligacions comporta. La tasca que des del fa el CAAD és immensa, i amants dels animals o no, tots l’hauriem de conèixer i valorar.

Tornant al cas particular, va ser una de les treballadores del centre que seguint els criteris que li vam marcar per l’espai que teníem a casa la que ens va aconsellar que agafessim un tipus de gos adaptat a nosaltres. I la va encertar! Ens van posar totes les facilitat i les explicacions per començar a cuidar del nou membre a casa. Com que la Rua és una femella, la vam haver d’operar fa uns mesos com marcava el contracte d’adopció amb el CAAD sense que repercutís en un cost addicional.

Tenint ja la Rua a casa i gaudint d’ella, via Facebook em vaig fer amiga del CAAD i és que per aquesta xarxa social difonen els nous gossos i gats que malauradament entren el centre. La sort és que com nosaltres, moltes són les famílies que opten per l’adopció; potser no totes les que es necessitaries, però el moviment és positiu. Tot i que la xarxa fa una tasca de difusió també serveix perquè alguns desconeixedors propaguin missatges negatius cap el centre i que sovint són contestats pel CAAD amb totes les explicacions necessaries. Comentaris com que el CAAD cobra per si es vol recuperar un gos perdut i que cal abonar el cost dels dies que s’està el centre. Cosa lògica i normal. No paguem a les llars d’infants, siguin privades o subvencionades, una part per tenir els fills, doncs en aquest cas dels animals de companyia igual. El CAAD està portant a terme una tasca de cura dels animals que, per bé que volguem que sigui l’administració que se’n faci càrrec no s’arriba a tot.

Alguns usuaris del CAAD també defensem la feina que fan des del centre. No és fàcil gestionar un espai amb centenars d’animals que han patit els seus traumes en els processos d’abandonament i de por al trobar-se perduts. No només és cuidar gossos o gats, des del CAAD cuiden la Rua, el COCO, el Nico, o tants altres animals amb noms. Això és un dels aspectes que em va sorprendre més, que tots els treballadors del centre tenen una estima especial pels animalons, i molts que porten llargues temporades interns al centre i que no han tingut la sort de ser adoptats, ja formen part de les seves vides. D’altra banda, quan un animal és finalment adoptat per una família, és un moment d’alegria el centre. Se’ls fa una imatge que després es penjarà a una de les seccions més alegres del web del CAAD, Han trobat una família! És com una mena de punt i seguit en la vida d’aquests animals.

Personalment, recomano que si es vol un gos o un gatet, donar-se una volta pel CAAD, perquè hi ha un munt d’animals que volen continuar escrivint la seva història amb una família nova i deixant enrere la mala experiència de veure’s abandonats. La Rua, com altres gossos que han estat adoptats tal i com m’han comentat els seus adoptants, és molt agraida i ha esdevingut l’alegria de la casa.

Amb aquestes línies, donar les gràcies al CAAD per donar-me en adopció la Rua que és una meravella de gossa i que ens l’estimem i, d’altra banda, fer l’enèssima crida perquè entre tots siguem conscients que marxar de vacances no signifiqui unes vacances indefinides pel nostre animal de companyia abandonat al carrer o al centre d’acollida.

Nosaltres marxem de vacances amb la Rua! I vosaltres què fareu? Canviem la tendència entre tots!