Modesta España. Paisaje después de la austeridad

Era una reflexió alhora lúcida i provocadora sobre la configuració de les autonomies i els sentiments de pertinença dels ciutadans i de com afrontar les necessàries tensions entre el centre i les perifèries i els paper nou que conformarà el fenomen de la immigració i la nostra implicació en la construcció d’Europa. Després va venir La deriva de España quan la crisi ja començava a veure’s , sense però la magnitud actual , el treball planteja quina serà la realitat i la resposta que els joves d’Espanya hauran de donar .

Més de trenta anys de millora de les condicions polítiques i econòmiques que és el marc a on s’han desenvolupat ja diverses generacions . Els que per raó d’edat van viure el franquisme podem comparar les dues situacions i veure si anem a millor o a pitjor, comparació que les noves generacions no poden fer i per tant la sensació de que la deriva de que anem a pitjor s’està instal•lant.

Enric Juliana és un observador privilegiat de la política. La seva condició de director adjunt del diari la Vanguardia a Madrid el situa en el centre neuràlgic, en el rovell de l’ou de moltes decisions polítiques que afecten al conjunt de l’estat. Juliana s’hi mou molt bé i sap fer com ningú una lectura del fets, de les impressions, de les possibles decisions polítiques que va més enllà de la pròpies decisions en sí i es capaç de valorar-ne amb perspectiva global i fins i de trobar-hi paral•lelismes històrics.

Juliana és i exerceix de periodista , va començar la seva carrera professional al diari Telexpres a l’any 1977, després de passar pels serveis informatius de TVE a Catalunya i al diari el País. A la Vanguardia va començar com a redactor de la secció d‘informació local de Barcelona durant les Olimpíades de l’any 1992 i després va passar a fer de corresponsal a Itàlia per exercir en l’actualitat com a delegat a Madrid del diari La Vanguardia.

La seva perspicàcia política l’ha portat a aconseguir que les seves cròniques siguin llegides i seguides per qualsevol que vulgui estar informat i conèixer els aspectes de l’entrellat polític de la capital de l’estat. Agudíssim en les anàlisis s’ha convertit en evident referent del periodisme polític i la publicació d’aquesta trilogia el converteix en un periodista que a través del assaig polític eleva la categoria professional del bon periodisme.

La situació de crisi ha plantejat que hi hagi una mirada introspectiva del que s’ha fet en els darrers anys i fer-ne qüestió per poder reconstruir un procés de normalització del país i de les seves reals possibilitats.

Juliana intenta esbrinar com la crisi s’ha emportat amb una rapidesa impensada el creixement i el benestar que aquest país havia tingut en els darrers anys. Creu que caldrà recomposar l’actitud que fins ara s’havia tingut i recomana molta , molta modèstia en contraposició al cinisme i a un certa aventurisme , i malbaratament dels recursos en inversions públics inútils , molts d’ells amb recursos provinents d ‘Europa que hem viscut.

Hem despertat de cop del somni d’un creixement imparable , amb una frenada sobtada i ara ens cal rellegir la realitat i adaptar-nos a unes noves circumstàncies que preludien que mai més res serà igual com els darrers anys de bonança que ha tingut l’estat espanyol.

El llibre s’estructura en dotze capítols, amb un primer en el que s’introdueix amb fragments del Quijote que serviran de preludi també a cada un dels capítols i se’ns presenta al Caballero del Verde Gaban i la personalitat del mateix que servirà per anar fent paral•lelisme entre la situació actual la que ens presenta el Quijote del seu temps. La modèstia davant el cinisme sembla el missatge que finalment ens pot ajudar a ubicar-nos correctament en al nova situació que es viurà al país.

Des de la transició fins els nostres dies és el temps que analitza Juliana amb les situacions conflictives que s’han viscut i també amb el tancament de l’estat autonòmic que es va fer en el seu moment que ara grinyola fruit de la tesis del Café para a todos. És des de la perspectiva catalana molt interessant el capítol dedicat als germans Maragall i el seu paper en la composició del nou estatut com una voluntat de redimensionar el paper de Catalunya en el marc espanyol.

La capacitat d’anàlisi de Juliana és proverbial i també és cert que la seva informació és sempre plausible i contrastada fruit de les seves relacions amb les persones, amb els personatges que tenen pes en les decisions d’estat. Aquestes relacions li permeten avançar situacions que després seran realitat i ben segur esdevindran elements del debat polític.

Benvingut sigui aquest llibre de Juliana que ens pot donar pautes per interpretar la realitat del que està passant al nostre país. Realitat que possiblement ningú esperava però que ara cal entomar i ,per tant, fer-ho amb aquesta modesta que apunta Juliana com una possible sortida a la nostra crisi de model social, econòmic i d’estat. 


Modesta España. Paisaje después de la austeridad
Enric Juliana
RBA. Editores
Barcelona.
Març del 2012