Aproximació a la pràctica reflexiva

La Pràctica Reflexiva és una formació pel desenvolupament professional, pel que fa al treball que realitza el propi docent, partint de la seva pròpia iniciativa, com a màxim responsable de millorar professionalment i en la seva pràctica diària.

Donald A. Schön (1930-1997), estudiant a la Universitat de Harvard, es va especialitzar a la seva tesi doctoral sobre la reflexió de l’autor John Dewey, sota la perspectiva de "aprenent fent”, com a símbol de l’aprenentatge actiu. Aquest camp va ser el que va motivar a Schön a investigar sobre la importància de la pràctica respecte a la teoria com a única al·licient en el desenvolupament professional.

Schön parla de Reflexió, de Professional reflexiu, sent l'acció el principal motor d’actualització professional. El docent pot millorar l'acció diària fent-se preguntes sobre la seva pràctica, alhora que intenta trobar respostes per solventar els problemes plantejats per un mateix com professional.

D’aquesta manera, ens trobem un tipus de professional obert a la millora, a noves situacions i interaccions que afavoreixin la pràctica, i que no només apliqui l'aprenentatge significatiu cap al alumnat, sinó que sigui també una característica de la seva pròpia condició professional.

Schön cita textualment: "Quan parlem del professor ens referim a algú que es submergeix en el complex món de l'aula per comprendre de forma crítica i vital, implicant afectiva i cognitivament en els intercanvis incerts, analitzant els missatges i xarxes d'interacció, qüestionant les seves pròpies creences i plantejaments, proposant i experimentant alternatives i, participant en la reconstrucció permanent de la realitat escolar ".

La Pràctica reflexiva, no és una acció aïllada d'un sol docent, sinó que sorgeix del conjunt d'accions de tots els professionals, per poder millorar l'ensenyament del centre. És necessari: confiança entre docents al aportar solucions entre professionals i per tant, bona comunicació entre ells per arribar al treball cooperatiu; prendre decisions entre tots; fomentar les innovacions; investigar sobre noves pràctiques; autoavaluació com a eix de canvi sent crític i qüestionant-se la pròpia pràctica per dur a terme la millora. Es tracta de trobar, al cap i a la fi, noves estratègies.

És necessari descartar la competitivitat dins la Pràctica reflexiva, valorant les aportacions dels altres professionals, sota la importància d’ajudar al seu igual i no com a punt positiu per un mateix, ja que es tracta d’una millora que afecta directament al centre i l’alumnat. Són pràctiques que les aportacions no tenen nom i cognom.

La Pràctica reflexiva pot aplicar-se fora de l'àmbit escolar. Es tracta d'una formació pel desenvolupament professional que pot realitzar-se en altres contextos, que duen a terme professionals de diversos tipus d’empreses.