-
Reculls de pedagogia
-
Aina Flores
- Sitges
- 21-01-2013 19:21
Quin camí vull seguir?
“El miedo es mi compañero más fiel, jamás me ha engañado para irse con otro.” Woody Allen
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Amb aquest toc irònic de Woody Allen, ens apropem a un dels sentiments més usuals que patim en l’etapa que actualment vivim. La por, donada per falta de feina, escollir estudis, por a perdre la feina actual, deixar d’estudiar, emancipar-se, entre més casos als que avui en dia ens enfrontem.
Produïda per diferents factors, domina les nostres accions i decisions futures, com aquest company de viatge que no ens deixa i, el qual fa referencia la cita d’Allen. Pensant-ho bé, ens acompanya o ens domina ella?
La por és ara protagonista, mestressa de les claus de futur, sent important rebatre la seva posició, i apoderar-nos dels nostres objectius. Som els únics que podem decidir si volem donar passos ferms, ser emprenedors o, fer passos que ens portin a la direcció errònia. Pot ser un bon moment per seure i pensar bé les nostres possibilitats amb ajuda d’experts. Es tracta de reflexionar quina és la nostra barrera, deixar de banda la por i, contactar amb l’orientador que ens ajudi a combatre el nostre problema.
És ben cert, que la situació econòmica i social que estem travessant dificulta arribar als objectius, però un cop en aquest punt, depèn únicament de nosaltres poder sortir endavant, ja que els poders públics no ens oferiran el camí que necessitem.
Buscar feina i estar a l’atur, és possiblement una de les pors més habituals. És possible que aquest sentiment sigui tant fort, que acapari la nostra rutina, arribant a crear un malestar greu, manifestant-se en deixadesa, mals hàbits, horaris canviats, deixar l’escolta activa de professionals, canvis d’humor que afecten a les persones que estan al nostre entorn... La por no ens permet veure del que som capaços, del que valem professionalment. Seguint en aquest sentit, s’alimenta dels rebuigs o negatives de les empreses vers els nostres serveis, baixant la guàrdia en la recerca activa. Podria ser una bona ajuda, acudir a un orientador per reconèixer si és necessària una formació específica, quins són els passos correctes per la recerca activa, modificar el Curriculum Vitae, propostes per afrontar una entrevista, passos per fer una autocandidatura factible. A més, l’orientador pot endinsar-nos en la situació real del sector en el que busquem, ja que està plenament actualitzat al respecte.
Sempre hi haurà una alternativa per a cadascú, és gairebé impossible no poder triar un camí que s’adapti a les nostres circumstàncies. De vegades, la por és presenta com si fos un dia de boira, tapant el camí per poder arribar al punt de trobada, portant la nostra vida a palpentes. Es tracta de buscar la llum que ens permet conduir amb més facilitat els nostres objectius, deixant de banda la presencia de boires molestes. La llum la podem aconseguir de la nostra mà o bé, del professional que s’adapti a cada cas. Si hi pensem, és més possible arribar a un objectiu si tenim el camí visible, permeten la motivació per arribar i aconseguir el que volem.
Per tant, el primer pas, és estar disposats al canvi i preparar-nos per l’escolta activa. Per poder enfocar amb estabilitat, no podem abarcar tots els camins, ja que en aquest cas no estem prenen una decisió, sinó que la por actua com a comodí per qualsevol direcció de futur. Quin camí vull seguir? ¿Que necessito per aquest camí? Puc fer-ho sol/a o necessito ajuda? Quin expert em pot ajudar a fer els passos ferms?
Des d’aquesta nova disponibilitat per afrontar un camí que no és gens fàcil, però inevitable, quan més temps passi per reaccionar, més dificultats emocionals actuaran, metafòricament, com a boira en el camí.
D’una altra banda, aquest sentiments que ens atura, no permet que veiem el nostre reflexa com a professional, el nostre reflexa d’experiència i, visualitzem una persona totalment diferent a la que el mirall ens mostraria sense cap trava. La por ens disfressa en una persona que no som nosaltres i, que haurem de desnuar entre les nostres inseguretats, per fer visible els professionals que realment som i hem de vendre més endavant. Només si un creu en un mateix, els altres hi creuran.
Aina Flores Hidalgo
afhpedagogia@gmail.com
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!