Més enllà de la moció sobiranista

Tal i com molts mitjans ja n'han fet esment com aquest mateix, La Fura, o El 3 de Vuit, com a més remarcables.

Tot i així, a mi m'agradaria centrar-me en una altra cosa. En el torn de preguntes, el partit de Plataforma per Catalunya, partit únic de l'oposició, va fer referència a unes factures d'uns viatges a Paris i Madrid, per valor, cada una de 800 euros. En el primer cas, el viatge fou motivat perquè les nostres autoritats assistissin a l'enterrament de la vídua d'Apel·les Fenosa, presidenta de la Fundació Fenosa, artista amb vincles i llegat situat a la nostra terra, i, en els segon cas, el viatge té lloc per assistir a una reunió a la seu del Ministeri de Medi Ambient, per, tal i com deia el Geven fa uns dies, aconseguir allargar el Passeig Martítim per la zona de les Madrigueres.

En tot cas, a mi m'agradaria referir-me, concretament a la resposta del nostre Alcalde sobre el tema del viatge a Madrid (podeu escoltar les respostes a la gravació del Ple, a partir del minut 65, ja que encara no disposem de les actes). S'explica que són tres persones les que hi van assistir, a la reunió, “pensàvem que no malversàvem res que anéssim els tres: qui m'ha de substituir com a alcalde, la pròpia regidora i jo com Alcalde” i que es va anar amb AVE, però que també s'hi compta un dinar perquè, literalment era l'hora de dinar i “podríem menjar un entrepà, però ens va semblar que era l'hora de dinar, perquè l'AVE sortia a les 4 de la tarda i ens va semblar que podíem dinar”.

No m'agradaria fer un article demagògic, però no puc evitar, quan sento aquest tipus de raonaments, o d'explicacions, pensar i recordar dues coses. En primer lloc, que l'Ajuntament del Vendrell és un dels més endeutats de Catalunya com ja va sortir llargament a la premsa durant els dies posteriors als enrenous originats pels plans d'ajust. També que som coneguts últimament per aquests tipus de notícies, i per algunes manifestacions, com les que el passat dia 15 va tenir lloc davant el propi Ajuntament, o per mesures de dubtosa legalitat però de fi recaptatori tan eficaç com el famossíssim tema dels guals.

Crec que en aquestes circumstàncies s'ha de ser curós, tan en les paraules com en els fets. Justificar un import en un dinar perquè simplement “s'havia de dinar” i banalitzar-ho dient que podíem menjar un entrepà, però miri, ja que hi estàvem posats i teníem temps ens entaulàvem, és no tenir clar el concepte de “diner públic” o dels “diners de tots”, i més en un Ajuntament que deu, com a mínim, 23.5 milions a proveïdors.

El segon apunt que m'agradaria fer és criticar la forma de l'explicació que Benet Jané dóna respecte d'aquest viatge. Em reitero de nou en què l'equip de govern actua d'una manera errònia amb Plataforma per Catalunya, perquè menysprea qualsevol prec, qualsevol pregunta que aquest partit fa en base a la ideologia i al rebuig que desperta amb caràcter general. Ara bé, molt al pesar de tots, al Vendrell aquest partit actua com a oposició de manera solitària, i per tant, com a tal, treu a la llum pública situacions o factures que són d'interès de tots. Jo, personalment, si el meu Consistori paga de l'erari públic – tal i com els companys del bloc de Segur de Calafell denunciaven fa uns dies respecte del seu Ajuntament – dinars, factures a empreses que editen publicacions partidistes, o copes, ho vull saber. I m'és igual qui ho tregui a la llum, però en vull tenir coneixement i sobretot, vull que m'expliquin el perquè, el com i el quant, i que m'ho facin de manera oficial, al propi Ple i no des d'un compte personal de twitter d'un regidor.

Com comentàvem a un amic periodista fa uns dies, la presa de decisions s'ha col·lectivitzat, i la potestat, o més aviat, la obligatorietat de fiscalitzar l'acció política correspon a tots nosaltres. Més enllà de PxC existeix una sèrie de gent que s'escolta, assisteix o se n'assabenta del què es parla al Ple i que vol i exigeix saber com i de quina manera s'han gestionat els diners de tots. I no veure-ho és d'una ceguesa política imperdonable.