PxC: Passeu per caixa

Una de les qualitats que més valoro en una persona dedicada a la política és la coherència: entre el que diu i el que fa, entre les idees del partit que representa i les seves pròpies accions. D'aquesta manera, per exemple i recuperant el que parlava en el meu últim article, entenc perquè el PP denuncia la presència d'estelades al Vendrell i no entenc com JxV (Esquerra) no surt a defensar-les, si les porta al seu ADN polític.

De fet, com més valoro la coherència, menys valoro el quadripartit vendrellenc. Dimarts passat es va celebrar el ple corresponent al mes de setembre on, una vegada més, els adjectius per descriure a Plataforma per Catalunya van anar des de mentiders a demagogs i des d'antidemocràtics fins a distorsionadors de la realitat. Fins aquí bé, de fet, comparteixo els adjectius que els regidors del meu municipi els hi adrecen.

Entenc doncs, que actuar amb coherència en aquest cas seria - tot aprofitant que PxC és l'únic partit a l'oposició -, que els cinc regidors a l'oposició percebin unes indemnitzacions per assistència mínimes, en tant que una feina desenvolupada com a demagoga o mentidera, no mereix ser recompensada en excès en base a l'erari públic. En la mateixa línia, entenc també que coherència entre paraules i actes seria no nombrar cap càrrec de confiança pertanyent a Plataforma per Catalunya.

Com he dit, però, com més valoro la coherència menys valoro el quadripartit vendrellenc. Fent una mica de números i mirant de tant en tant el BOPT una s'acaba desencantant de moltes coses. Actualment, l'Ajuntament del Vendrell retribueix la feina dels cinc regidors de PxC per uns mòdics 64.400 euros anuals, xifra a la que s'hi han de sumar els 38.000 euros que ens costa un càrrec de confiança d'aquest partit nomenat a l'agost, pràcticament amb nocturnitat i alevosia (però al consistori des de finals de 2011).

La suma dóna un resultat de 100.000 euros aproximadament, quantia que PxC rep anualment de l'Ajuntament del Vendrell per la voluntat del seu govern (ja que les indemnitzacions per assistència les fixa el propi ple amb majoria de 16 actualment, i el càrrec de confiança és nomenat per l'Alcalde). I per mi, això no és coherent. Perquè no es pot - o millor dit, no s'hauria de poder - descriure constantment una tasca com a mentidera o antidemocràtica i retribuir-la, a final de mes, per una quantia amb que tots els regidors amb cartera voldrien augmentar el seu pressupost.

(Aquest article és una adaptació de "La Menjadora de PxC", publicat originariament a les4fonts)