Una relació perversa

El passat dijous dia 7 vaig tenir l'oportunitat d'assitir a les III Jornades de Comunicació pel Canvi Social, podent escoltar, en una taula rodona anomenada "Comunicació Institucional i control democràtic", al degà del Col·legi de Periodistes, Josep Maria Martí.

En la seva intervenció, Martí va parlar, fonamentalment, de la situació actual dels mitjans de comunicació. I ho va fer des d'un punt de vista interessant:: si avui en dia els diaris i les ràdios havien caigut en el descrèdit era perquè els polítics hi havien inferit de manera excessiva, fins a tal punt que molts periodistes o mitjans en general havien cregut que per subsistir, calia "posar-se la samarreta" d'un partit determinat, perdent la credibilitat i la neutralitat que ha de caracteritzar una professió com el periodisme.

Reflexionant-ho - i deixant de base la irrupció de les noves tecnologies que ha revolucionat el sector i especialment, el dedicat a la premsa en paper - no puc estar més d'acord amb les paraules del degà del Col·legi de Periodistes. Tots identifiquem les diferents publicacions actuals amb un partit o una corrent política determinada però, sobretot, tots valorem la credibilitat d'una notícia depenent del mitjà de la que provingui.

I és que al final, davant d'aquesta relació perversa entre periodisme i política, els que acabem perdent som nosaltres, la ciutadania. Com deia en aquella mateixa taula l'Amparo Moreno, catedràtica de la UAB i impulsora de l'Infoparticipa, cal tenir unes fonts d'informació sanejades, perquè al capdavall, la contaminació actual dels mitjans (públics i privats) no només ofereixen una visió esbiaixada i partidista de la realitat sinó que de retruc, contaminen la democràcia.