Les cigarretes electròniques: un buit legal

Fa uns dies llegia un excel·lent article d'opinió publicat en aquest diari, "Vilafranca grisa", en la que em va fer gràcia la següent observació sobre Vilafranca: "plena de botigues de cigarretes electròniques.". El Vendrell, a part de compartir tot el que l'Àlex Resta manifestava de Vilafranca - inclosos els elefants -, també comparteix aquesta proliferació de botigues de cigarretes electròniques. De fet, en un espai de temps breu se n'han obert tres al centre de la Vila, mentre que una quarta està pendent d'obrir per la zona del Tancat.

El tema de les cigarretes electròniques em fascina. En primer lloc perquè les botigues surten com a bolets a tots els indrets de Catalunya i, en segon lloc, perquè és un exemple perfecte per veure com mentre la societat corre, el dret coixeja, intentant posar-se al seu nivell.

Però anem per passos. La cigarreta electrònica és un aparell que vaporitza una barreja de nicotina i altres elements que alleugereixen les ganes de fumar al generar una sensació similar a consumir un cigarret. Ja en aquest punt hi ha un primer buit legal: quina és la composició d'aquest artefacte? És idèntic a totes les marques? Doncs no. A falta de regulació expressa, podem trobar que entre marca i marca hi hagi una gran variació de components i, que a més, aquesta falta de control en la composició derivi en la presència de components químics no reflectits, que poden malmetre la salut del "fumador".

Una altra incògnita és si el vapor que s'exhala és nociu per la salut. Es pot fumar al tren, a la biblioteca o a dins d'un bar? La resposta és que de moment sí, ja que actualment no hi ha cap llei que reguli l'ús d'aquest artefacte en els espais i llocs públic, al considerar-se només un "bé de consum". Tot i així, la Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum i la Xarxa d'Atenció Primària sense Fum van recomanar als centres de salut i sanitaris que, davant la impossibilitat de determinar la seguretat o no de les cigarretes electròniques per les persones, prohibissin per normativa interna el seu ús dins i fora dels seus centres, en una mesura equivalent a aplicar-los la llei antitabac.

En el mateix sentit es va pronunciar fa uns dies el director general de l'Agència de Salut Pública: el Parlament confeccionarà una llei per regular l'ús d'aquestes cigarretes i que, previsiblement, l'equiparà a una cigarreta convencional, prohibint-ne l'utilització en llocs i edificis públics. Hi haurà, doncs, un canvi diametralment oposat a la situació actual.

Però a l'espera de tota aquesta regulació, el primer sotrac per les botigues de cigarretes electròniques, que ostentaven el monopoli de la seva venta, va venir de la mà del Comissionat pel Mercat de Tabacs, que va considerar que entre fumar un cigarret electrònic i un de convencional hi havia una "innegable similitud" que justificava, en conseqüència, que les cigarretes electròniques poguessin vendre's en estancs.

En definitiva, la regulació d'aquest tipus de cigarretes ha vingut, en el cas del paràgraf anterior i vindrà, en els altres dos casos, de manera tardana: ja són moltes les botigues que han aixecat la persiana a Vilafranca, El Vendrell i molts altres municipis de Catalunya; botigues pertanyents a franquícies pagades per famílies que han apostat per aquest model de negoci amb un panorama legislatiu que en pocs mesos, es canviarà totalment. I és que com sempre, mentre la societat corre, el dret hi va darrere, coixejant.