CIU de Reus i del Vendrell: l'antítesi 2.0

Descobria, just fa uns dies, una iniciativa impulsada per Convergència i Unió de Reus, anomenada "Entrevista a Twitter", destinada, tal i com ells mateixos diuen a apropar els polítics a la ciutadania, en un intent de vèncer "aquesta desafecció que s'ha instal·lat en el dia a dia de la política catalana i reusenca". La dinàmica és clara: tots aquells que vulguin plantejar la seva pregunta al regidor de torn - el conillet d'índies l'ha sigut en Marc Arza, regidor d'Innovació, Empresa i Ocupació a l'Ajuntament de Reus - l'hauran de piular mencionant el compte de @CiuReus, a més d'utilitzar la etiqueta amb el cognom del polític a qui li vulguin dirigir. Les preguntes seran respostes mitjançant un vídeo que es difondrà per youtube, amb l'única excepció, tal i com consta al web, d'aquelles que afectin la seva intimitat o esfera privada o siguin insultants. Fins i tot, i malgrat que el regidor tingui el dret a no respondre, se li formularan tota la resta de preguntes que no puguin excloure's per algun d'aquests motius.

Amb independència de com acabi sent el resultat, aquesta iniciativa resulta lloable. Les xarxes socials són, per definició, bidireccionals, i per tant serveixen no només per bolcar el contingut d'un partit a la xarxa, sinó també per recollir preguntes, suggeriments, impresions i, fins i tot crítiques, que ajuden a visualitzar què no agrada o perquè no agrada una determinada acció política en la ciutadania, obrint un temps de reflexió en el propi partit que els hi pot ser útil. A més, twitter, facebook i similars aconsegueixen un apropament entre polític i ciutadà que, ben aprofitat, pot aconseguir suavitzar aquesta sensació de desafecció per la política. Poder dirigir una piulada al regidor del teu municipi, o fins i tot al teu alcalde, i obtenir-ne una resposta o la solució a un problema expressat demostra, si es fa amb constància, que les dues esferes, ciutadania i política, estan molt més properes del que a priori pensem.

Tot i així i en contraposició amb l'exemple de Convergència i Unió de Reus hi trobem el perfil del mateix partit del Vendrell: @ciuvendrell. Mentre que els primers impulsen la iniciativa anterior, els segons utilitzen les xarxes 2.0 només amb fins electoralistes. Si mirem el timeline de CiU Vendrell, veurem com no piulen des del passat dia 1 de desembre, després d'un període de molta activitat que comprenia, casualment, el període electoral. El facebook de la formació tampoc té massa més sort que el seu perfil a twitter, les últimes publicacions són fetes també durant el mes de novembre de 2012, en relació als diferents actes i mitings polítics que es diuen a terme a la comarca.

L'aposta per les xarxes socials és una aposta per l'apropament, per la transparència en un propi partit; però també és la voluntat de perdre la por i exposar-se a aquells a qui el polític li deu el càrrec i aquells a qui, de retruc, representa en ser triat. Mentre Convergència i Unió a Reus ho ha entès i impulsa determinades iniciatives que expressen aquesta voluntat, la secció local del Vendrell fa una utilització interessada i electoralista de les 2.0, que provoca exactament l'efecte contrari al mencionat. Al capdavall, no és aquesta manera de fer política que tan ens desafecciona, aquesta d'apropar-se al ciutadà quan es l'hora de votar i desentendre's d'ell un cop s'ha aconseguit (o no) l'objectiu?