Sr. Wert, amb la LOMCE repeteix curs en matèria de coeducació

Sr. Wert,

LOMCE, Ley Organica para la mejora de la calidad educativa, comença sent una frase feta en el seu esborrany. Vostè promet una qualitat, promet que serà educativa i promet millorar l’educació. Fins al moment, totes les lleis educatives pretenien aquest sentit, però sempre surt una posterior que invalida la que ja està, sent un punt i apart a cada transició política.

Dins aquesta rutina de canvis de sistemes i lleis  educatius, amb la LOMCE, la seva política apunta maneres cap a la importància de la igualtat entre homes i dones, modificant l’apartat l) de l’article 1 de l’anterior llei de 2/2006 de 3 de maig (LOE), amb la següent proposta de redactat dins la LOMCE:

“l) El desarrollo de la igualdad de derechos y oportunidades y el fomento de la igualdad efectiva entre hombres y mujeres, así como la prevención de la violencia de género.”

En aquesta línia, el vocabulari que s’utilitza en el document esborrany de la Llei, hauria  d’estar compromès amb la coeducació i amb la igualtat d’ambdós sexes dins la comunitat educativa i, al mencionar els/les seus/ves membres. En aquest sentit, és tracta d’un aprenentatge transversal i extrapolable a la convivència en societat, que no pot quedar en tant sols 3 línies d’un esborrany, sinó que ha d’estar present en tot l’afany.

A més a més, Sr. Ministre, durant la lectura de la LOMCE, és quan es pot contemplar aquesta falta d’integració de vocabulari coeducatiu, obviant reiteradament un dels dos sexes, sortint  més mal parat el femení respecte el masculí. Com a resultat, es persistent la pràctica discriminatòria en l’ús del llenguatge al llarg del document, intencionat o no, suposa androcèntric.

És per això, Sr. Wert, que existeix l’ús de les formes genèriques, que inclouen els dos sexes com a recurs vàlid per poder promoure la igualtat. En ocasions, si no és possible utilitzar aquests genèrics, cal fer ús de signes de puntuació, com barres inclinades, per incloure les terminacions del femení i el masculí de la paraula en concret, abreujant els dos sexes durant la redacció. En aquest sentit, hauria d’estar més atent a classe de llengües.

L’esborrany de la LOMCE, parla dels “alumnos”, xifrant l’ús del terme en 141 vegades en el document, però en canvi “alumnas” no apareix en cap dels punts redactats, ni tampoc es menciona utilitzant “alumnos/as”, com a recurs d’inclusió del gènere. “Alumnado” si és utilitzat 30 vegades en tot el document, fent referència expressa als dos gèneres per igual, predominant doncs igualment, l’ús del masculí en referència els/les estudiants.

Per una altra banda, hauria de revisar el contingut, ja que el terme “padres”, està xifrat el seu ús en 30 vegades al llarg del document, mentre que “madres” no apareix en cap moment, sent un membre de la comunitat educativa a tenir en compte dins els paràmetres d’igualtat, i sobretot, de participació. El mateix passa amb “tutores” que predomina 20 vegades en ús respecta a “tutoras”, que tampoc apareix com  a terminologia.

Si que en fa ús del terme “familias”, que apareix com a genèric que englobaria pares, mares i tutors/es a càrrec, fent ús de la paraula tant sols 5 vegades. Hauria de tenir en compte que és un mot que també engloba les tipologies de famílies diferents que actualment es troben a la societat, i per tant, 5 vegades és poc.

Sr. Wert, en el cas dels i les docents, la paraula “profesorado” és utilitzada com a recurs 10 vegades, tot i que “profesores” està xifrat en 21 vegades, i “profesoras”, de nou, no apareix en la redacció del document oficial, obviant el sexe femení en la redacció dels diferents articles. Torna a ser de nou androcèntric en el redactat, de manera que ofereix un sistema de relacions centrat en la persona de l’home.

Com a professional de la pedagogia, a partir d’aquestes xifres, m’adono que les paraules han de convertir-se en fets, que no es pot predicar un article que no es posa en pràctica des de la seva essència. Les polítiques lingüístiques són importants per representar les dones i els homes  a la llengua, i més en documents de caire oficials com una Llei.

Prego revisi la documentació presentada per tal de millorar el seu contingut, així com la seva redacció.

Atentament,

Aina Flores Hidalgo
afhpedagogia@gmail.com