'Los chicos del coro'

Una pel·lícula com “Los chicos del coro”, no pot passar a l’oblit. Molts l’haurem vist tantes vegades que ens sabrem el guió de memòria. No es poden esborrar els missatges que donen de viva veu els protagonistes, ni tampoc els que s’amaguen entre línies.

Alguns adults no l’heu vist i pot ser un bon moment per gaudir del film. La música calarà a través dels vostres sentits, posant so a imatges desesperants i d’altres emotives, que de ben segur us inquietaran al seient. Sense ànim de d’estripar el final de la pel·lícula, tots voldrem tenir un Pépinot a casa nostre i ajudar a Pierre Morhange a ser infant.

Fent 5 cèntims, el grup de nens, agrupats en diferents edats, formen part de l’escola de reeducació de menors a un poble de França a l’any 1948. Sense comprendre els contextos socials i familiars pel que passen tots els infants, consideren que no tenen més millora que ser submisos a la tarima i l’autoritarisme. Les famílies no poden amb els seus nens i és més oportú deixar-los en un lloc vigilats, reduint l’educació familiar a visites quinzenals o setmanals. Escoltant la cançó Vois Sur Ton Chemin, posem lletra i música a com demanen els infants un altre alternativa, a no estar perduts i oblidats, a rebre un cop de mà per trobar el camí.

Els que no poden deixar de veure el film són els adolescents d’avui. Com exercici d’aula,  proposo fer un gir a la forma d’ensenyar-los hi la historia. Potser serà fruit de riure el cant coral, gens acostumats a escoltar música que no sigui la seva, però el tracte que reben l’alumnat de la pel·lícula, de ben segur que provocarà un silenci en cada un dels joves espectadors. Un possible debat posterior a peu d’aula, els farà apropar-se més a la reflexió del que tenen i del que han tingut uns altres.

També els universitaris/es, tant de magisteri com de pedagogia, són un públic per veure la pel·lícula. Fer l’exercici de reflexionar sobre el seu futur, els paper que tenen en educació, i en com poden influir en els alumnes que tindran a càrrec. Plantejar-se un sistema basat en l’alumne i en les seves necessitats. Com a professorat universitari, podeu fer ús d’aquest film a mode de dinamitzar les explicacions habituals.

Des de la perspectiva pedagògica, la figura del mestre ha canviat considerablement. Veiem a la pel·lícula que el professorat és absolut protagonista de l’educació de l’escola i de les aules, quedant relegat l’alumne a simple màquina de memoritzar i d’estar a les ordres del superior mestre. A la pel·lícula, podem observar que l’alumnat que no es modelable segons el parer de l’època que tracta, reben càstigs severs, sent l’educació emocional tractada a cop de bareta o, d’habitacions fosques i humides.

L’alumnat troba en el càstig desmesurat una activitat tant habitual que reforça la barrera d’expressió de sentiments als altres i, incrementa l’actitud agressiva vers l’escola i la figura del professorat.

Quan arriba Mathieu, arriba la pedagogia. No podem utilitzar la paraula “vigilante” per denominar la seva feina: entén els alumnes, compren les seves situacions i dona pas a una altra educació basada en l’alumnat com a protagonistes del seu aprenentatge. Posa música a les seves vides, impulsant el valor que tenen com individus en la societat, així com el treball en grup i escoltar-se els uns als altres. Cada alumne pot aportar alguna cosa a la resta, i l’esforç de tots dona bons resultats. Mathieu, vol fer una nova perspectiva educativa en el centre, en base a l’aprenentatge significatiu i en principis d’activitat.

Impensable treballar en el centre agafats de la mà mestres-alumnes, Mathieu deixa endarrere formalismes com tarimes i pissarres, surt dels llibres i lliçons, sent un gran repte pel propi professor al enfrontar-se a un director estricte. Com a espectadors, agraïm la feina de Mathieu.

Pascal Mondain, en canvi, podem arribar a pensar: “si estigues a data d’avui, de ben segur que seria un personatge més del programa televisiu de Hermano Mayor, a veure si connecta amb el seu interior!”.

Si ja l’heu vist, pot ser un bon moment per recordar-la. Aquells que no l’heu vist, pot ser un bon moment per conèixer una època, una historia que té noms i cognoms, que per molt que es doni a França, ha estat exercida una falsa pedagogia arreu del món, inclòs, en el nostre propi context anys endarrere.

Un cop vista la pel·lícula, és bo fer un exercici de reflexió. Us proposo escoltar la cançó: Caresse sur l’oceane, que en tant sols tancar els ulls, us vindran escenes de la pel·lícula que us han causat grans sentiments. Si les voleu compartir, ens agradarà llegir-les.

LOS CHICOS DEL CORO
Director:  Christophe Barratier.
Lloc: França
Any: 2004
Gènere: Drama/Musical

afhpedagogia@gmail.com 

@caixa_dainas