Governant amb l'enemic

Fa gairebé un any vaig escriure un article sobre la visita d'Oriol Junqueras a la nostra Vila, amb el següent títol: "Oriol Junqueras i la incoherència al Vendrell". Ara el podria repetir perfectament, però canviant el nom del líder d'Esquerra Repúblicana de Catalunya pel de la seva portaveu, Anna Simó.

I m'explico: el passat dimarts dia 30 es va celebrar, al Centre Cívic, una xerrada amb l'Anna Simó i la diputada baixpenedesenca Teresa Vallverdú, dins el marc de la campanya "2014 decidim llibertat", destinada a explicar la necessitat d'emprendre, de manera seriosa, el camí cap a la independència de Catalunya tot seguint una sèrie de passos.

Entre altres, aquest camí es justifica per l'asfixia econòmica de Catalunya, il·lustrada amb una sèrie d'exemples com ho són la desbaratada despesa armamentística de l'Estat Espanyol (recordem, del PP), el gran espoli fiscal que es sofreix per part de l'Estat (que segueix sent del PP, recordem de nou) i la manca de pagament de la famosa Disposició Addicional 3ra per, de nou, l'executiu espanyol del PP. La cirereta del pastís a tot plegat la fica, precisament, aquestes declaracions d'Oriol Junqueras fetes el dia 1 de maig, on explícitament assegura que la culpa de la situació de Catalunya la té el PP.

I és en el marc d'aquest leitmotiv que la diputada Teresa Vallverdú va explicar una anècdota que em va semblar del tot adient pel municipi on es donava la conferència i que intentaré recollir amb més o menys encert. Explicava que alguna gent, sempre que sentien que des de la formació republicana es donaven les culpes de la situació actual al PP, exclamava: "Vols dir que és culpa d'ells una altra vegada?" i que l'objectiu de tots plegats era fer pedagogia per convèncer totes aquestes persones dubtoses de la veritat d'aquesta afirmació i de la necessitat de la independència en base a aquest maltractament des d'Espanya.

Desconec si aquesta és la millor posició per prendre (acceptem aquest argument victimista per justificar, per exemple, l'endeutament de l'Ajuntament del Vendrell en base a què la culpa és de les altres administracions que no ens paguen, sense exigir responsabilitat als que actualment estan o han estat al càrrec?), però entenc que sí que és la que Esquerra Republicana de Catalunya ha decidit defensar durant aquest procés.

I és en aquest punt quan torno al principi d'aquest article i repeteixo que hi ha actes en els que algú surt malparat i, repetint l'argument que ja vaig mantenir després de la xerrada que va donar Oriol Junqueras al Vendrell, la secció local d'ERC al Vendrell i el seu representant al Consistori prenen, ideològicament, mal, perquè no es pot, o més aviat, no és coherent defensar la tesi que el govern espanyol del PP és la causa de la nefasta situació de Catalunya i formar part, alhora, d'un govern quadripartit amb dues representants populars, que voten sistemàticament i escriuen notes de premsa com aquestes, tan radicalment contràries a les tesis defensades per Esquerra. Perquè al Vendrell, ERC s'ha posat, literalment i de manera voluntària, l'enemic al govern municipal.

Per acabar una pinzellada i una reflexió final. La primera, una cita extreta de la pròpia nota de premsa del PP del Vendrell que he mencionat abans, i què ens fa pensar que potser la incoherència no només s'evidencia per formar govern amb dues regidores populars, sinó que també CiU i PSC ajuden a posar portes al camp independentista que se li pressuposa a ERC del Vendrell:

En el pasado pleno ordinario de El Vendrell, el Partido Popular mostró su negativa a la moción presentada por el partido de Junts pel Vendrell (ERC) en el que se pretendía declarar moralmente la localidad como territorio catalán, libre y soberano, propuesta que quedó diluida por el resto de los partidos que forman el equipo de gobierno (CIU – PSC) presentando un texto alternativo en el que se aprobaba dar respaldo al Parlament y al Gobierno de la Generalitat de Cataluña para la realización de un referéndum o consulta popular, iniciativa que de nuevo el Partido Popular rechazó rotundamente.

I per últim: quin és aquest fi (més important que els principis ideològics del propi partit que es representa, més important, en aquest cas, que la independència) que justifica els mitjans d'Esquerra al Vendrell?