Coartades

Sabeu aquell acudit d’uns militars que anaven en camell pel desert? Al davant el capità, seguit del sergent, el cap i el soldat penjat al darrere. El capità diu al sergent : “sergent el camell està cardat, hauríem d’alliberar carga”, el sergent ho passa al cap i aquest ho diu al soldat “ soldat diu el capità que el camell està cardat”, i el soldat crida: “Capità és que si no el cardo me’n vaig a terra.”

Invertim l’ordre: L’ajuntament diu que si el poble no tira endavant, és culpa de la Generalitat, aquesta carrega el mort a l’estat espanyol i Espanya s’excusa amb la EU de la matrona Merkel. I Europa tanca el cercle dient que la culpa no és seva.

Tenim el camell cardat, però tothom té coartada. “Difícil d’apariar”, diria la padrina.

I així anem campant. Perdem confiança i fe en el futur. A Calafell, per exemple, al menys al meu voltant, fa temps que passegem damunt del ciment d’un projecte de passeig que té totes les expectatives de Sagrada Família. Una sala polivalent (Centre cívic) que s’havia d’inaugurar l’abril passat i allí està omplint-se de pols, una obra de la seu que quasi ningú sap què és (diuen que una estació de bombeig) que avui tapen i demà destapen, uns carrers amb més clivelles que un barranc sec, i el que em deixo, per no cansar. Coartada: la crisi, amb els Euros que no arriben: Europa, Espanya, Catalunya, l’ajuntament i el poble, com el soldat, penjat a les anques, cardant el camell.