Vida de lingüista

Això de ser filòleg recreatiu té els seus perills. Aprofitant l’excel·lent acollida que ha tingut el diccionariet El catanyol es cura (Barcanova), amb la gent de Vilaweb decidim convocar un concurs de catanyolades basades en fets reals. Jugar és cosa que sempre agrada (bé, a quasi tothom), i personalment trobo positiu desdramatitzar la qüestió de la contaminació lingüística, ja que ajuda el parlant insegur a adonar-se que el virus, malauradament, afecta tothom i per tant a desculpabilitzar-se.

Es tracta de proposar un titular de diari i unes declaracions fetes a la ràdio o a la televisió que continguin un error gramatical, ja sigui de vocabulari, de construcció o de pronúncia. Fàcil, oi? Doncs sí, i la prova és que més d’un terç dels qui hi van participar la setmana de l’estrena les van encertar totes dues. Eren aquestes: «Un estudi delata l’americanització del mercat laboral de Barcelona. L’anàlisi revela que la capital catalana capeja la crisi millor amb l’avanç del contracte temporal» (EL PERIÓDICO, 3/6/2013), i «[…]diguéssim que us ho mereixeu i que treballeu dur» (Manel Fuentes, El matí de Catalunya Ràdio, 3/6/2013). En el primer cas, l’error rau en el verb capejar, que amb aquest ús hauria d’haver estat esquivar, trampejar, resistir, aguantar, sortir-se’n, combatre o fins i tot sobreposar-se a; i de la locució treballar dur, un anglicisme que podem expressar amb treballar molt/de valent/intensament o, encara millor, esforçar-s’hi, escarrassar-s’hi o, més col·loquialment, pencar molt.

Com es podia preveure, l’allau de participants desborda les expectatives, i em toca passar un dia sencer revisant les respostes per determinar el guanyador. N’hi ha força que les encerten i força més que no. Però n’apareixen tres que observen una presumpta catanyolada que a tots els altres ens ha passat per alt, inclosos els organitzadors. Perquè us feu una idea de l’ensurt que vaig tenir, us ho diré amb les iròniques paraules d’un dels tres: «Si n'arriba a ser, de bona, la pensada de fer servir un títol en catanyol! Deu ser la prova de nivell per als participants del concurs. Si no, malament rai que en un concurs de descastellanització s'hi hagués escapat un pleonasme de datiu, l'únic pleonasme que els castellans es permeten”. Sí senyor: segons l’amable comunicant, el títol mateix del concurs, ‘Fot-li castanya al catanyol’, conté un castellanisme. I tan cofois com n’estàvem! Això hauria de ser, sempre segons el seu parer, ‘Fot castanya al catanyol’ o bé ‘Fot-li castanya, al catanyol’. Moral de la història: sempre hi ha algú que està pitjor que tu.