Fractura

Els rebesavis romans ja devien tenir problemes de botiflerisme perquè el mot ens ha arribat així, tal qual, sense modificacions. És probable que els senadors més racials amenacessin les províncies amb el perill de fractura si no feien bondat, i al final, mira, un bon catacrac i tot l’imperi a fer punyetes: una fracturassa de les que fan, literalment, història.

En l’ús més habitual del terme (com a mínim fins abans de la fal·lera que els ha agafat als unionistes), que és el mèdic, l’autoritat la defineix com ‘Solució de continuïtat d’un o més ossos’, una expressió que sempre m’ha agradat molt perquè sembla el contrari del que diu. Cal llegir-la dues vegades, per entendre que vol dir acabament, final, trencament o interrupció. En arquitectura, per exemple, una cantonada és una solució de continuïtat de la façana (de vegades, això sí, per voler ser tan precisos acabem essent complicats). En llenguatge unionístic els dos termes, llegits separadament, resulten molt llaminers: solució, que evoca la celebèrrima ‘solució final’, i continuïtat, que ja s’evoca sola. La pega és quan els ajuntes, és clar, sobretot si la fractura et fa mal a tu. Que al llarg dels trenta-cinc anys precedents els fes mal als altres, això te la bufa, per dir-ho en un llenguatge que pugui entendre en Jordi Cañas.

Catalunya serà fractal o no serà, haurien pogut dir els prohoms que van encarregar a en Gaudí aquells edificis que ara els reporten tants calers als seus néts (dels prohoms, no de l’arquitecte). El trencadís gaudinià és el triomf dels fractals, que si ens volguéssim posar poètics podríem llegir com una anticipació del model social que encarnem (i ara visualitzeu per exemple el banc sinuós del Parc Güell): una multiplicitat de microfragments diferents que, units més o menys atzarosament, formen un tot harmònic. La unitat i la bellesa a partir de la diferència (perdó, ja he avisat que em posava poètic). Exactament el contrari de les races pures i monolítiques, tan uniformes que si et distreus un moment se t’acaba fent un imperi que no s’hi pon el sol i després la feina és perquè no se’t fracturi per aquí i per allà.

Afegeixo, per si ha de servir de res, que la de fractura és una família poc nombrosa. Com sempre, però, les sorpreses no les dóna la vida ans el diccionari. En dret penal té un ús que equival a ‘força en les coses’. Per tant, advocats del país que se us girarà feina, ja ho sabeu: força fractura.