Deriva

 A) De riba, perquè era el destí de la majoria de naufragis; b) de dervix, a causa de l’ús despectiu d’aquest terme escampat pels perses oposats als monjos; c) del cognom de l’italià Gennaro De Riva, inventor del timó; d) de derivar, ‘desviar un curs d’aigua’, al seu torn procedent de rivus, ‘rierol, riera’.

La reposta correcta és la quarta, és clar. Encara que ‘anar a la deriva’ és un concepte que associem a la navegació marítima i també aeronàutica (en el sentit literal, no en el figurat), la idea primigènia prové de l’àmbit fluvial, segurament del dia que algú va voler fer com amb el delta del Llobregat. Ara, segles després, el procés català acompleix un miracle més, concretament el de fer retornar aquest terme als orígens: en la ment preclara de qui només veu derives en les accions alienes i mai en les pròpies (per més que espanyolitzi criatures, encobreixi banquers o clausuri canals de televisió), l’expressió ‘deriva sobiranista’ ha fet fortuna perquè expressa la idea d’alterar el curs natural de les coses, la decisió inapel·lable de la sàvia natura de fer baixar les aigües per aquesta llera (la de la imposició hispànica, posem per cas) i no pas per cap altra (la de la decisió catalànica, ídem).

Ves quines coses, per això. Anys i panys de jugar amb substantius, conjugacions, compostos i derivats, i que mai m’hagués vingut al cap que justament un derivat és com una mena d’afluent al contrari: un petit braç d’aigua que se separa del llit principal i se’n va per les seves, ignorant que en qualsevol moment el poden acusar de pervertir l’ordre diví o, com a mínim, el constitucional. Aprofito, doncs, aquest moment de contrició per revelar-ne dos més (de derivats de riu) que segur que ens aportaran llum. Un és transparent: rival, de rivalis, ‘el qui ocupa un costat d’un riuet o riera per respecte al propietari de l’altre costat’. Dit d’altra manera: que la deriva es veu molt diferent segons a quina banda de l’Ebre siguis. I l’altre és sorprenent. Tal vegada recordareu que la setmana passada, parlant d’instruments de mesura, vam lloar les excel·lències de l’espolímetre. Molt bé, doncs ja podeu riure: com es diu l’aparell que mesura la deriva de les aeronaus? Exacte, derivòmetre. Que, segons en mans de qui estigui, ves que no acabi revelant que el procés sobiranista, a més d’engegar a dida tot el mapa hidrogràfic del país, també és el causant de la deriva dels continents.