Què vol?

En vam parlar com a mínim una vegada amb motiu de la famosa pregunteta del president Mas per al referèndum, que estava redactada amb els peus. I ara hi tornem perquè la setmana passada es va acabar el termini que Solidaritat Catalana havia fixat per contestar una enquesta precisament sobre la pregunta del referèndum, que és tema que ens amoïna a molts. Aviso d’entrada, abans que els que sabeu de què va comenceu a engegar mecàsums, que l’endemà d’enviar l’enquesta per internet, i ateses les queixes, una persona del partit em va trucar i vam corregir els cinc enunciats per telèfon (tots cinc eren defectuosos, però en realitat es tractava només de dos errors que es repetien). Així les coses, no entenc per què es van prendre aquella molèstia, si al final les correccions no foren introduïdes mai i tant la web de la Soli com els mitjans han reproduït fins l’últim dia la versió amb les pífies.

La cosa no tindria més importància si no fos que delata una manera de fer que, malauradament, tot fa pensar que no canviarà. Amb l’estat propi, vull dir. Perquè ja ens podem anar tirant els plats pel cap amb el debat de les oficialitats, que si l’interès que tenen en la llengua els que se suposa que hi són més sensibles és aquest, ja cal que ens anem preparant pel pitjor. Perquè és clar, consultar l’especialista abans de fer públic el text fóra demanar massa, oi? Potser s’acabarà imposant el criteri científic i tindrem una sola llengua oficial, però si l’hem de tractar d’aquesta manera, que vols que et digui…

Fóra molt més fácil, i més convenient per al meu futur professional, fixar-me en la palla a l’ull aliè i deixar estar la biga al propi. Riure’s del mal català de la Camacho, per exemple, o del xava de l’Albertito Fernández Díaz. Però és que jo no solament «estic d’acord que Catalunya esdevingui un estat» (que és precisament l’enunciat que ha acabat enduent-se més vots) sinó que estic convençut que el tindrem aviat. I aleshores no manaran ni la Camacho ni cap dels seus acòlits, sinó en Mas, en Junqueras o, per què no, l’Uriel o un de la CUP. Gent a qui teòricament els interessa la qualitat de la llengua. Per això és a ells que els ho dic: a l’estat que jo vull les coses han de funcionar i no s’hi val l’excusa de mal pagador de «oh, és que l’ordinador no ens deixa». Si una cosa està mal feta, s’ha de fer tot el que es pugui per arreglar-la. Fins i tot quan es tracta d’una cosa tan inútil com la llengua