De bon preguntar

El Termcat sotmet a la consideració dels parlants una desena de mots que aviat irrompran amb força en la parla quotidiana. No sabem si després en faran cas (sobretot perquè no es tracta d’una votació a opció única, i per tant les respostes poden ser molt disperses), però com a mínim és un exercici de responsabilitat lingüística molt interessant.

En el camp de les noves tecnologies tenim dos exemples molt recents de, diguem, democratització del llenguatge. Primer, la rectificació que va fer la Filològica de bloc a blog, recuperant la forma anglesa «perquè s’ha estès molt més que bloc i és la que usen la majoria de mitjans de comunicació i d’universitats». L’altre exemple és l’adopció de la doble forma catalana i angloadaptada per a la piuladissa del Twitter: piular/tuitejar, piulada/tuit, repiular/retuitejar i repiulada/retuit. Molt bé, doncs ara la proposta d’aquest centre de terminologia és una mica més exhaustiva: es tracta de fixar les alternatives més adequades per als gestos tàctils que s’utilitzen habitualment en tauletes i telèfons intel·ligents. Termes com tap (pressionar breument la pantalla amb un dit), double tap, drag (desplaçar un element per la pantalla sense perdre el contacte amb el dit), swipe, scroll, pinch, spread, press, rotate i pan. La majoria són termes ja existents en la parla comuna que ara en aquest context s’especialitzen (com ara pinch, pessic). El Termcat, doncs, proposa tres o quatre possibilitats per a cada acció i, cosa encara més interessant, permet a l’usuari fer propostes que ells no hagin previst.

Tenint en compte la pràctica habitual en aquests casos (els traductors automàtics maltradueixen, el parlant adapta poc o molt la proposta, l’autoritat fixa una versió que en sol estar molt allunyada i el parlant rondina que l’autoritat és insensible a la veu del carrer. Un exemple de cada: cercador, que s’ha imposat, i giny, que no ha aconseguit desplaçar gadget), em sembla una iniciativa a imitar. Us la recomano, doncs, tant si sou usuaris d’aquests estris com si no, perquè, més enllà de la possibilitat de contribuir a crear lèxic, implica ficar-se en la pell de gent que massa sovint rep crítiques immerescudes al crit de «les llengües evolucionen». Per què no les fem evolucionar, doncs, cap allà on volem nosaltres?