Sempre ens quedarà Geoffrey Rush...

Tots nosaltres tenim els nostres actors i actrius predilectes. Són aquells que, ja sigui per la seva bellesa, el seu magnetisme o la seva versatilitat, són capaços de convocar-nos a la sala de cinema, més enllà del gènere o de l’argument del film que protagonitzen (vet aquí la importància d’un bon càsting!). Evidentment, tot és qüestió de gustos. Jo sento especial debilitat per Philip Seymour Hoffman, Meryl Streep o Geoffrey Rush, entre d’altres. Això, per cert, també funciona a la inversa: hi ha actors i actrius que generen una antipatia visceral, un rebuig que prové de la boca de l’estómac (posem per cas, Tom Cruise o Jim Carrey).

En el cas que ens ocupa, la presència de l’australià Geoffrey Rush va ser el primer que em va impulsar a veure ‘La mejor oferta’, però també em va convèncer la direcció de Giuseppe Tornatore - que sempre viurà del reconeixement que li ha concedit dirigir ‘Cinema Paradiso’ – i l’argument de la pel·lícula. ‘La mejor oferta’ narra la història de Virgil Oldman, un agent de subastes i expert en obres d’art reconegut a nivell mundial, superb i solitari, incapaç de sentir empatia pels altres i obsessionat per incrementar la seva valuosa i secreta col·lecció de retrats femenins. Tot això canviarà quan conegui a la Claire, qui sol·licita els seus serveis per a taxar i vendre un munt de peces d’art que la seva família guarda amuntegades en una vella mansió. La (no) presència de la Claire, una jove desvalguda que pateix agorafòbia i que viu aïllada del món en una habitació de la casa, suposarà un daltabaix en l’asèptica i ordenada vida d’en Virgil.

El primer terç d’aquest drama intrigant és, sens dubte, el millor de la pel·lícula. Giuseppe Tornatore el·labora un plantejament sòlid i elegant, basat en l’excèntrica personalitat del seu protagonista, magistralment interpretat per Rush. ‘La mejor oferta’ evoca un classicisme cinematogràfic molt adient per al clima artístic que envolta la trama i, en certs aspectes, la relació amb la misteriosa Claire recorda a ‘Vértigo’. La banda sonora de l’etern Ennio Morricone vesteix amb bella melancolia les seves imatges, però, malgrat tots els esforços, la proposta no compleix les expectatives inicials. El desenllaç acaba sent del tot previsible. La inversemblant relació del protagonista amb els personatges secundaris, ja sigui amb el jove Robert o amb la mateixa Claire (Sylvia Hoeks no ha sabut projectar la fragilitat i la fascinació que suscita el personatge) i la maldestre forma en que Tornatore pretén traslladar la idea de l’autèntic/fals del món de l’art al terreny dels sentiments dinamiten qualsevol possibilitat de catarsi final.

El resultat és, per tant, irregular. ‘La mejor oferta’ conté elements de qualitat i aconsegueix mantenir l’interès de l’espectador, però, els seus errors argumentals li fan perdre altura. Això sí, val a dir que la interpretació de Geoffrey Rush, un cop més, mereix per sí sola la visita al cinema. I tú? A quin actor o actriu idolatres?

El millor: la brillant interpretació de Geoffrey Rush i la banda sonora.
El pitjor: aixeca expectatives que després no compleix; el desenllaç és previsible.

LA MEJOR OFERTA
Direcció: Giuseppe Tornatore
Intèrprets: Geoffrey Rush (Virgil Oldman), Jim Sturgess (Robert), Sylvia Hoeks (Claire), Donald Sutherland (Billy Whistler)

Data d’estrena: 5 juliol 2013