Una comèdia per a les tardes de diumenge

Direcció: Nicole Holofcener

Intèrprets: Julia Louis-Dreyfus (Eva), James Gandolfini (Albert), Catherine Keener (Marianne), Toni Collette (Sarah), Ben Falcone (Will).

Eva (Julia Louis-Dreyfus) és massatgista, una mare divorciada que viu amb neguit la imminent marxa de la seva filla a la universitat. En una festa, Eva coneix a Albert (James Gandolfini) un afable pare divorciat que viu la mateixa situació amb la seva filla adolescent.  Tot i que inicialment no hi ha una atracció física immediata (no estem pas davant d’una comèdia juvenil), aviat els dos se sentiran atrets a tots els nivells: intel·lectual, sentimental i sexual. Paral·lelament, Eva estableix amistat amb una de les seves clientes, Marianne (Catherine Keener), una poetessa sofisticada que malparla constantment del seu ex-marit. La trama s’embolica, però, quan l’Eva descobreix que l’ex-marit de Marianne i l’home de qui s’ha enamorat són la mateixa persona.

‘Sobran las palabras’ és una comèdia romàntica, un petit fragment de vida quotidiana amb un toc d’estil Woody Allen. La pel·lícula està dirigida per Nicole Holofcener, autora de films com ‘Amigos con dinero’ i ‘Encuentros en Nueva York’. Tot i que la trama és mínima, el guió és molt correcte i això és gràcies a uns diàlegs frescs, a estones brillants, interpretats amb ofici per un repartiment de luxe. El pes de la trama se sosté en el personatge de Julia Louis-Dreyfus, qui llueix el seu paper amb personalitat i amb una comicitat molt natural que li ha valgut una nominació als Globus d’Or com a millor actriu de comèdia. El cert és que l’actriu viu un moment dolç, especialment des de que protagonitza la sèrie de TV ‘Veep’ (HBO) i ha aconseguit passar pàgina i deixar enrere el paper d’Elaine a ‘Seinfield’ que va representar durant 8 anys.

L’altra mitja taronja en aquesta història d’amor i segones oportunitats és James Gandolfini, en el seu penúltim paper abans de morir d’un atac de cor el passat 19 de juny. Convincent i versàtil com sempre, Gandolfini omple la gran pantalla amb la seva humanitat i aporta al film la serenor d’un personatge desproveït de qualsevol histrionisme. El càsting el completen dues actrius de nivell com Catherine Keener (molt present a la filmografia de la directora) i Toni Collette.

Tot i que és evident que estem davant d’una comèdia, sorgeixen en el relat qüestions com la soledat, la síndrome del niu buit, el trasbals psicològic que comporta una ruptura o els conflictes de la vida en parella, que podrien enriquir els personatges - i la trama - amb una dimensió més profunda. La llàstima, però, és que ‘Sobran las palabras’ acusa un plantejament pla i poc ambiciós, refusa rascar una mica més endins en els protagonistes i això resta autenticitat i emoció als conflictes que hi viuen. Al capdavall, el resultat és una comèdia agradable i benintencionada, de fàcil digestió, però modesta, sense grans pretensions. Un producte, en definitiva, ideal per a distreure’ns un diumenge a la tarda.

El millor: el repartiment; és una pel·lícula agradable.
El pitjor: la sensació que la trama es queda en la superfície, que amb més profunditat seria més que una comèdia simpàtica.

Eduard Sánchez
@esanchezCM