Tu també, país meu?

El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat recentment un avanç l'estudi número 2993 - el baròmetre de juliol - on, entre altres dades preocupants, un 37,4 % de la població veu la corrupció i el frau com un problema, mentre que un 27,6% assenyala com a tal la política en general i els partits en particular. En conseqüència doncs, més de la meitat de la societat concep aquest ja estès binomi – política i corrupció – com una font de problemes.

En aquest marc, hem de veure què fa la classe política per tal de dignificar la seva “professió”, i a jutjar pels esdeveniments, hem de dir que fan poc. El passat dia 1 d'agost compareixia al Senat el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, amb un discurs aliè a les preocupacions ciutadanes – però d'ampli ressò internacional -, on reafirmà que ni dimitiria ni convocaria eleccions, malgrat les circumstàncies socials i els escàndols creats per i dins el seu propi partit.

Però no tot és culpa de'n Rajoy, ni tampoc del Partit Popular. Deixant al marge l'escàndol que té en escac el president del Tribunal Constitucional o el tan estrany afer de l'indult al pederasta espanyol detingut al Marroc, Catalunya també n'està plena d'aquestes situacions que fan concebre la política i la corrupció com un dels principals problemes.

Perquè de fet, si dijous compareixia en Mariano, el dia anterior ho feia Artur Mas al Parlament per parlar sobre el presumpte finançament irregular de CDC, amb una defensa tan dèbil com “jo no tenia res aveure amb les finances del partit”, quelcom també emprat en alguna ocasió per Rajoy en relació al cas Bárcenas. I no només això, també tenim indults motivats per afiliació política i carnets de militància que permeten ocupar càrrecs pel que no s'està convenientment format, i els grans casos de vergonyosa corrupció com en Millet, en Montull o tot l'embolic sobre la sanitat pública catalana.

En definitiva, a nosaltres ja ens agrada poder recriminar a l'Estat Espanyol aquest comportament, aquell altre i el de més enllà i erigir-los tots com a motius afegits per aconseguir la independència, però en realitat, no som ningú per poder tirar la primera pedra i del que acusem, en podem ser acusats fàcilment. Perquè al capdavall, i emulant Juli Cèsar, tu també, país meu?