La casa mediterrània

El primer que crida l'atenció de Sidi Bou Said, a Tuníssia, és la seva arquitectura: cases emblanquinades, immaculadament blanques, d'una sola altura, amb terrasses planes i patis interiors; carrerons en costa, escalinates, corredors. Un hàbitat minimalista que recorda immediatament Santorini, Eivissa, Cadaqués o Penyíscola en els seus millors temps. Però sobretot el blau. Tots els tons del blau en llindes, portes, reixes i cancel·les. El ferro, pastat pel temps en portes amb baldes, cadenats, panys i claus. I el gessamí, present en els patis dels habitatges. Les cases d'estil Mediterrani, captiven gràcies als seus espais lluminosos, la seva distribució i per l'ús del color blanc, el qual contrasta amb el paisatge.

L'estil mediterrani neix de l'arquitectura popular a la costa de la mar Mediterrània, on es van desenvolupar habitatges aïllats, amb patis, i la distribució en horitzontal. Aquesta tipologia de casa promou l'ús dels espais intermedis com a forma de relacionar els espais interiors i exteriors. La seva coberta en general és plana i en alguns casos amb un pendent.

La casa mediterrània, o el que és el mateix, la casa pati, ens parla d’una manera de viure l’espai domèstic (tant l’exterior com l’interior) que encara ara perdura i que podem trobar fàcilment tant en exemples tradicionals com en les obres de la modernitat. Una altra de les característiques és que són un tipus de cases que poden ser sostenibles energèticament en la mesura que l'arquitectura està ben resolta i s’adapta al clima mediterrani, generant baixes necessitats de climatització i il·luminació artificial.

En aquest context, el Campus Universitari de la Mediterrània programa el curs “La casa mediterrània” sota la direcció dels professors de Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC-ETSAV) Berta Badí i Milà, Daniel García-Escudero i Carles Marcos Padrós. El monogràfic tindrà lloc a l’EPSEVG-UPC de Vilanova i la Geltrú tots els dimarts des del 17 de setembre fins el 15 d’octubre.

La modernitat catalana

El curs es basa en mostrar profundament un conjunt de cases mediterrànies properes cultural i geogràficament. Les cases se centraran sobretot en el període de la modernitat catalana, entre finals de 1940 i principis del 1970. Arquitectes com Josep Antoni Coderch, Josep Maria Sostres o Antoni Bonet capitalitzaran l’autoria del exemples triats, com són la Casa Gili, la Casa Moratiel o la Ricarda, entre d’altres.