Zombis passats de voltes

Un bon dia, una terrible pandèmia que transforma persones que paguen els seus impostos en zombis famolencs i passats de voltes s’estén per tot el món. El destí de la humanitat és ara en mans de Gerry Lane (Brad Pitt), un agent de l’ONU que emprendrà un viatge per tot el món per buscar l’origen del virus. Vet aquí l’argument de ‘Guerra mundial Z’; no crec que m’hagi deixat res essencial. No cal dir que el guió no és pas el punt fort de la pel·lícula.

En aquest film tot va molt ràpid, començant pels zombis, que corren i salten com guepards. Són zombis actualitzats, posats al dia, que grimpen i ataquen a una velocitat de vertigen, a ritme de videoclip. Enrere queden els no morts de George A. Romero, els caminants de The Walking Dead i fins i tot els infectats de ’28 días’, que ja eren prou bellugadissos...  A ‘Guerra mundial Z’ no es perd el temps. Inclús els infectats es transformen immediatament (en 12 segons, exactament; un ganxo narratiu molt eficaç per a escenes posteriors, això sí). Aquí, per tant, no hi ha lloc per reflexions metafísiques ni metàfores geopolítiques conjunturals, aquí es tracta de córrer, fugir, sobreviure. Pim, pam.

El ritme trepidant amb el que se succeeixen les imatges fa que visquem tota la pel·lícula amb l’ai al cor i aquest és el seu principal punt fort. És una proposta entretinguda perquè és emocionant, perquè la fugida constant de les hordes de zombis no et deixa respirar ni un instant. Els plans generals i zenitals de la massa d’infectats, movent-se com un eixam que ataca en grup, són molt estètics i originals i són, molt probablement, la (única) imatge amb la que recordarem el film. Més enllà d’això, no hi ha cap més pretensió: entertainment estival, des de l’escena inicial als carrers de Nova York fins a la molt ben resolta seqüència final als passadissos del laboratori de l’OMS.

Ara bé, totes aquestes presses – narratives i visuals - per mantenir-nos clavats a la butaca tenen les seves conseqüències. Tots els personatges que no són Brad Pitt són pobres i insubstancials, començant per la seva dona (Mireille Enos) i acabant pel malaguanyat Matthew Fox – tot un Jack a ‘Perdidos’ – fent un minúscul paper de militar, probablement retallat i mutilat a la sala de muntatge. El protagonista i productor, Brad Pitt, salva els mobles amb la seva correcta interpretació, però no pot evitar que el seu personatge d’heroi que es carrega el destí de la humanitat a l’espatlla resulti tòpic i previsible. La realització per part de Marc Froster - director de ‘Monster’s ball’, ‘Cometas en el cielo’ o ‘007:Quantum of Solace’ - és irregular. Si bé hi ha seqüències d’acció ben resoltes, altres abusen de la càmera a l’espatlla i del muntatge frenètic. Ja es veu que la intenció és generar la sensació de caos, però cal recordar que l’ull humà té les seves limitacions... Per últim, ‘Guerra mundial Z’ acusa la manca total d’escenes sagnants (ja sigui perquè han volgut ser originals, ja sigui perquè buscaven arribar al màxim d’espectadors) i això resta credibilitat i brutalitat a unes imatges que, recordem, plantegen la idea d’un món ple de mort, horror i violència.

El millor: tot i les seves nombroses mancances, és emocionant i entretinguda.
El pitjor: renuncia a qualsevol tractament dramàtic i profund dels fets i dels personatges, cosa que refreda l’interès i l’empatia per part de l’espectador.

GUERRA MUNDIAL Z

Direcció: Marc Forster

Intèrprets: Brad Pitt (Gerry Lane), Mireille Enos (Karin Lane), Daniella Kertesz (Segen), James Badge Dale (capità Speke), Matthew Fox (militar), David Morse (Burt).