Quanta aigua queda? En queda zero

Aviam, no pot ser que anem pel món confonent conceptes. Cada dia estem més fotuts. Ara em refereixo a la mala distinció que es fa actualment de les paraules res i gens —s’entén, gens amb E tancada, la que no té res a veure amb genètica.

Per dir-ho així, ras i curt, res, com ja vaig dir anteriorment, significa ‘absència de cosa’. Tu mires a un lloc i no hi ha res, no hi ha cap cosa.

Gens, en canvi, és una mica diferent. Significa que hi ha quantitat zero d’una cosa. Però la cosa en si «hi és» —entre cometes, perquè realment no hi és perquè no en queda—, existeix. És així de simple, ja ho veieu. En definitiva, gens és el valor zero de quantitat aplicable als conceptes incomptables. Quan el concepte és comptable, la quantitat zero s’expressa amb l’adverbi cap —paraula digna de dedicar-hi un article per la gran habilitat que té de significar tantes coses.

Ho exemplificarem perquè queda molt més clar:

Incomptable: entitat que no pot ser comptada per unitats.

-          Hi ha aigua? / No, no en queda gens (quantitat zero)
-          Hi ha aigua? / No, no en queda cap (malament, no quadra)

Comptable: entitat que pot ser comptada per unitats.

-          Hi ha cadires? / No, no en queda cap (en queda zero)
-          Hi ha cadires? / No, no en queda gens (malament, no quadra)

Bé, no cal fer cap comentari, oi? Els exemples parlen per si sols.

Ara direu, i què hi té a veure amb el que has dit? De moment poca cosa, però ens havíem de situar. Aquí és on entra el res. Aquest adverbi s’està apropiant del terreny de ‘quantitat zero’ històricament propietat del gens. Segur que molts de vosaltres cada cop sentiu més expressions com aquesta —els que sou més fins d’oïda, quan les sentiu, ja us deu haver grinyolat alguna cosa per dintre, sense saber ben bé què era:

-          No tinc res de gana
-          No queda res de temps

Aquestes dues frases són clamorosament incorrectes, però la gent no se n’adona perquè tornem a caure en el parany de sempre: si res és una paraula catalana, no pot ser pas incorrecta. MENTIDA. És incorrectíssima, en aquest context. I hem de vigilar perquè això és com un virus que entra silenciosament i no ens n’adonem fins que ha exterminat tot el que venia a exterminar. Arribarà un dia en què tothom dirà aquestes expressions. O sigui que, ull viu!

Efectivament, les expressions correctes serien:

-          No tinc gens de gana
-          No queda gens de temps

O sigui que a veure si posem fil a l’agulla i espavilem tots. El problema del català és que la gent s’esforçarà molt en la frase «no queda res de temps» i la convertirà en «no manca res de temps» i es dirà a si mateix: «sóc el puto rei». Però realment estarà fent pena perquè no s’haurà adonat de quin és el problema real de la nostra llengua.

PS: no sé si caldria que ho digués, perquè sembla evident, però va, us ho revelaré: el gran problema de tot és que la paraula castellana nada significa res i gens alhora, i la interferència fa que molta gent s’equivoqui i hagi perdut la noció del significat de cada una de les dues paraules catalanes.

És trist, nois, és trist. Que la llengua es mori és molt trist, però encara és més trist que es mori sense que ens n’adonem...