No cal edificar a la Plaça del Port de Vilanova

Aquest fet tan senzill sembla que no s’enten desde les administracions. O no es vol entendre quan altres interessos s’han de contentar. La meva generació (la mateixa del meus benvolguts Neus i Joan) va nèixer amb el mar just devant de les cases del passeig Maritim i el passeig del Carme. Poc a poc el van anar allunyant: ampliació del port, naus del Yasa i el Morató, parc amb montanyetes, espigons paral.lels a la costa…Han passat quasi 40 anys, la meva generació s’ha fet gran, i ja ningú ens tornarà el que ens van pendre, però no puc admetre que facin el mateix amb els nostes fills que ara encara no es poden defensar.

Ara tenim l’oportunitat històrica de corretgir el gran error que va ser aixecar naus al passeig Maritim: tirar a terra la nau de Dradisa i tornar el passeig al seu estat original. Però quan per fi arriba el moment esperat fa tants i tants anys, l’Ajuntament i Ports de la Generalitat es posen d’acord per a tornar a construir en aquest lloc, i quest cop de forma definitiva. No comprenen que volem un passeig maritim? No comprenen que mai haurien d’haver permés que s’edifiqués en aquest lloc? No entenen que és moment de tornar a deixar aquest espai tal com estava?

Els nostres fills i els fills dels nostres fills es mereixen un passeig digne, sense obstacles que impedeixen disfrutar de la presència del mar. Què els haurem d’explicar quan ens preguntin què fa el mar tapat per aquests edificis? El mateix que els hi expliquem quan ens pregunten per les montanyetes del parc de Ribes Roges? Els politics no poden disposar del paissatge. El paissatge és nostre i no el poden modificar en funció dels seus interessos. El mal que s’ha fet, especialment els ultims temps, ha estat majúscul, i ja és hora que els politics siguin valents i es posin al costat dels ciutadans. No us torneu a equivocar. A nosaltres ja ens vàreu pendre el mar del barri. Torneu-lo ara als nostres fills.

No és pas difícil d’entendre: sóm mediterranis, hem triat viure a prop del mar, ens agrada sentir-lo a prop.